L'artista barceloní Jaume Plensa ha rebut aquest dilluns la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, en reconeixement de la seva trajectòria i per la seva intensa activitat creadora. Es tracta de la màxima distinció en l'àmbit de la cultura de la ciutat, que simbolitza l'agraïment a Plensa per l'excel·lència de la seva producció artística, marcada pel desig de travessar les fronteres de la realitat i endinsar-se en l'àmbit espiritual.
En l'entrega del guardó, Plensa ha assegurat que, en el moment actual, l'art "és més necessari que mai" i ha instat els artistes a "comprometre's i arriscar-se". "Hem de cristal·litzar l'intens desig de la societat d'omplir la foscor, de llum", ha subratllat. A la vegada, ha reivindicat la importància de la pluralitat, recordant que a les ciutats conviuen desenes de nacionalitats que senten el batec "del lloc on viuen".
"En una època de guerres i més guerres en tants indrets del món, desplaçaments col·lectius, destrucció de la natura i desinformació, penso fermament que l'art és més necessari que mai", ha reblat, "i que nosaltres, els creadors, ens hem de comprometre i arriscar amb tot el nostre cor". Plensa ho ha animat a fer de la mà dels agents socials, amb qui es pot definir una nova "percepció" dels espais en comú, a través dels quals anar de la foscor, "a la llum".
També ha insistit que Barcelona pot "omplir" aquesta foscor i portar "bellesa" al dia a dia de la gent. "És una ciutat acollidora, pionera i valenta que estimem", ha assenyalat, "una ciutat màgica a la qual sempre voldríem tornar i, per això, us convido a mirar lluny".
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha estat l'encarregat de premiar Plensa. A l'acte -que s'ha celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament- també hi ha participat l'escriptora Monika Gustova escollida per dedicar unes paraules al guardonat, just abans que se li hagi fet entrega de la Medalla. Collboni ha reivindicat la producció artística de Plensa, la qual sempre s'ha distingit pel seu "desig de travessar fronteres". "Aquest art l'ha convertit en un dels artistes contemporanis més reconeguts internacionalment", ha celebrat, "pel qual els barcelonins sentim molt d'orgull".
La petjada de Plensa
Plensa es considera, sobretot, escultor, tot i que ha experimentat amb el gravat, el dibuix, el so, el vídeo i fins i tot l'escenografia. Des dels inicis de la seva carrera ha dut a terme una intensa activitat creadora, que li ha permès elaborar un llenguatge molt personal i ric en matisos, amb un ampli espectre de de materials (acer, ferro colat, resina, vidre, aigua o so). És en l'actualitat un dels artistes més sol·licitats en l'escena artística internacional.
Després de la seva primera exposició individual el 1980, a la Fundació Miró de Barcelona, la seva obra s'ha mostrat a museus de tot el món, entre ells la Galeria nationale du Jeu de Paume, de París, el Lehmbruck Museum de Duisburg, el Nasher Sculpture Center de Dallas, l'Espo Museum of Modern Art d’Hèlsinki, el Toledo Museum of Art, dels Estats Units, el Museu d'Art Moderne et Contemporain de Saint Étienne, o el Madison Museum of Contemporary Art.
Una de les seves peces escultòriques més populars és l'escultura Carmela, situada davant del Palau de la Música i cedida en dipòsit a la ciutat per l'artista. Altres obres com Escullera, Born i Dell'Arte, són propietat del consistori. A més, Plensa ha estat investit Doctor Honoris Causa per les universitats de Chicago (2005), Autònoma de Barcelona (2018) i Universitat de Barcelona (UB).
Jaume Plensa és també autor d'escenografies, sovint en col·laboració amb La Fura dels Baus, entre les quals destaquen la d''Els murs de la solitud', de Tahar Ben Jelloun (2003) i les de les òperes 'La damnation de Faust', de Berlioz (1999) i 'La flauta màgica', de Mozart (2004). També és autor de llibres com el 'Llibre de Meravelles' (2009, textos de Ramon Llull i Pere Gimferrer, amb el qual va compartir el 2010 el premi del Ministeri de Cultura al llibre més ben editat de l'any).
Al llarg de la seva trajectòria ha merescut reconeixements i premis nacionals i internacionals com la medaille des Chevaliers des Arts et Lettres del Ministeri de Cultura francès el 1993, el Premi Nacional de Cultura d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya el 1997; el Premi Nacional de les Arts Plàstiques el 2012, la Creu de Sant Jordi 2012, i el Premi Ciutat de Barcelona 2014.
