L'escriptor Joan-Lluís Lluís ha publicat la novel·la 'Les cròniques del déu coix'

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963), és un dels pocs exponents de la literatura catalana més al nord de la Jonquera. El novel·lista i assagista presenta ara 'Les Cròniques del déu coix' (Proa, 2013), una obra que s'endinsa en la mitologia grega per explicar la vida de l'únic déu que, segons l'autor, va aconseguir sobreviure al cristianisme i que, encara avui, és entre nosaltres.

Autor de llibres d'assaig polític com 'Converses amb el meu gos sobre França i els francesos' (La Magrana, 2002) i 'Diccionari entusiasta de Catalunya i els catalans' (TDO, 2007), Lluís és un activista compromès amb la independència de Catalunya, un fet que, sumat a la seva condició de nord-català, li permet aportar punts de vista polítics diferents als que sovintegen a la Catalunya sota administració espanyola.

-Digui'm, com es viu a Catalunya Nord el procés polític del Principat?

-Des de Catalunya Nord o des del meu punt de vista?

-Les dues coses. Comencem pel seu punt de vista.

-Jo no ho veig, ho visc. Em considero absolutament partícip del procés d'independència de Catalunya i faig el que puc per col·laborar-hi. A la Via Catalana vaig anar a l'Empordà, no a Catalunya Nord, perquè crec que la urgència d'avui és la independència de Catalunya. Una vegada aconseguida la independència, haurem de mirar que fem amb la resta dels Països Catalans. La feina no s'haurà acabat.

-Però no creu que la independència de Catalunya pot arribar a ser perjudicial per a la resta de territoris dels Països Catalans?

-En això hi ha dues teories enfrontades, i espero tenir raó jo perquè la meva és l'optimista. Clar que hi haurà una ofensiva espanyolista, que de fet ja ha començat, però Catalunya serà un Estat i per tant tindrà un ministeri d'Afers Estrangers, una diplomàcia i podrà parlar de tu a tu amb qualsevol capital, incloent Madrid i París. Parlar de tu a tu vol dir, dóna'm això i jo et dono allò, si vols que la teva llengua sigui ben tractada al meu territori, tracta bé tu la meva llengua al teu territori. Molts estats tenen acords bilaterals de respecte mutu quan les llengües cavalquen les fronteres. A més, Catalunya tindrà potestat per obrir consolats a València, a Palma, a Perpinyà. Em sembla que el desig d'ofensiva hi serà però serà aturat pel concepte de realitat.

-I la societat nord-catalana, ho viu o ho veu?

-Es veu més que no és viu, i ho fa amb una mena de curiositat benevolent però molt escèptica, perquè no ho lliga a l'anàlisi de la situació de Catalunya sinó al pòsit ideològic francès, que és molt conservador i no vol que cap frontera sigui afectada. Pel jacobinisme qualsevol canvi de fronteres arreu del món és un perill conceptual per les fronteres franceses i no volen que res es toqui, però és un conservadurisme que ens afavorirà 'a posteriori', perquè els mateixos que diuen ara que res no ha de canviar i que és impossible que Catalunya sigui independent, quan ho sigui diran, per la mateixa raó, que era inevitable.

-I el futur del català a Catalunya Nord com el veu?

-S'està jugant ara. Perquè ara mateix s'està morint. La llengua està moribunda i la transmissió familiar ja no funciona més i el que es pot fer a les escoles és insuficient. Només hi ha una cosa que pot fer que no és mori, i tampoc es segur, que és la independència de Catalunya, perquè seria un sotrac mental col·lectiu. A Catalunya Nord la gent se sent profundament francesa però catalana, encara que de manera folkloritzada, i que tot d'una el país veí ja no sigui Espanya sinó Catalunya i que el català sigui oficial obligarà tothom a replantejar-se la identitat, tant individual com col·lectiva, i això tindrà efectes molt positius. Per la Catalunya Nord la independència del Principat serà positiva al cent per cent. La independència de Catalunya és indispensable per a nosaltres també.

-Parlem ara del llibre. Perquè aquesta novel·la de temàtica mitològica?

-Perquè quan el cristianisme es va apoderar de l'Imperi Romà, ho va fer d'una manera molt diferent del que podem pensar. De fet cap al segle quart ho va fer de manera molt suau i convivint amb els pagans. Quan Constantí es converteix, els cristians representen un 10 o un 15 per cent dels ciutadans de l'imperi, són clarament una minoria. I en prendre el poder conviuen amb els pagans i permeten que tinguin els seus temples i estàtues, però se'ls prohibeix fer sacrificis, i això és el que esfondra la religió dels déus. I aquest fet em fascina i origina el llibre.

-La clau del canvi de religió és doncs, la prohibició dels sacrificis?

-Jo ho he copsat així. Vaig veure que en prohibir els sacrificis van assassinar els déus, perquè en la teoria de la mitologia grega els déus s'alimentaven de fum. Bé, no exclusivament de fum, però jo ho he enfocat per aquí, ja que amb el poder quasi diví que tinc com a novel·lista, m'he atorgat el poder de reviure'ls.

-Però com és que Hefest sobreviu?

-No ho acabo d'explicar, però té una lectura que és que ell té una part d'humanitat, perquè tot i ser un dels dotze déus principals de l'Olimp, és diferent als altres, és lleig, coix i fa una cosa molt estranya, treballa, pica ferro sota terra tot el dia.

-En la societat actual es té prou coneixement de la mitologia clàssica?

-Tothom té una idea de qui és Ulisses o Zeus, però quan jo era jove, Ulisses era Kirk Douglas, mentre que avui Aquil·les és Brad Pitt. Tot són variacions d'un corpus comú i hi ha una presència superficial d'aquest món. De fet, els superherois actuals són d'alguna manera una declinació dels déus clàssics, amb una funció relativament similar. Però les lletres clàssiques com a tals, són desastrosament ignorades, i això si em fa una gran pena.

-I de qui és la culpa?

De l'aspecte utilitarista de la societat d'avui, que fa que si una cosa no és útil, ja no és necessària. I això que nosaltres venim d'un món grecoromà i això és molt evident en el cas de Catalunya. Per exemple, no hi ha cap altre país del món excepte Grècia on Ítaca sigui tant important.

-A la seva obra literària hi ha una mica de tot. Novel·la, exercicis d'estil, assaig polític. Com decideix fer una cosa o altra?

-No ho se. Vaig cap a on em sembla que em sentiré bé i això canvia en funció del moment. No em pregunto perquè, sinó com ho puc fer bé. Ara estic atret per un tipus de cosa i si veig que te prou gruix i interès m'hi  poso. De fet les novel·les són molt diferents unes de les altres, però no hi ha cap pla establert ni vocació de tocar tots els gèneres.

-Està en un nou projecte ara?

-Sí, però no en parlo mai.

-Quan de temps ha trigat en fer aquesta novel·la?

-Aquesta és la que més m'ha costat, uns tres anys i mig. Però amb algunes pauses. Sempre faig pauses per oblidar-la i després la reescric i rellegeixo. Aquesta l'he llegit i retreballat 26 vegades. I llegir una novel·la 26 vegades, encara que sigui teva...

-Costa donar-la per acabada?

-Al final demano a l'editor que me la tregui de les mans, si no, no acabaria mai. Ja ho va dir algú, un llibre no s'acaba, s'abandona.

-També ha fet també assaig polític sobre Catalunya Nord. Pensa seguir en aquesta línia?

-No, de moment no.