Santiago Auserón, o el seu alter ego 'Juan Perro', és d’aquelles figures irrepetibles que només amb el pas del temps arriben a adquirir la importància que la quotidianitat no els reconeix. 
 

¿Què és pot dir d’un músic que és filòsof, i que ha estat el líder, cantant i compositor de Radio Futura (1980-1992), qualificat per diverses emissores i revistes com el millor grup espanyol de la dècada dels 80? Després d’aquesta etapa, va iniciar la carrera en solitari com a Juan Perro, i ha experimentat amb diversos estils, com el so cubà, el rock clàssic dels 50’s o el jazz. A més, ha col·laborat sovint amb artistes catalans, com Pau Riba, Marina Rossell i la Original Jazz Orquestra del Taller de Músics de Barcelona. 
 

Dissabte a la nit a Vic acompanyat de Joan Viñals a la guitarra (el dimoni), Gabriel Amargant al saxo, i David Pastor a la trompeta, va donar una autèntica lliçó de bona música i bona posada en escena i sintonia amb un públic completament lliurat al seu carisma. Tot i ser Perro, és gat vell, i ha demostrat que es pot reinventar en el què li doni la gana. En nom, en estil musical, en acompanyament, en tot. I desprèn originalitat i bon rotllo en aquest quartet que ha format, amb un espectacle d’alt voltatge musical. Tant la secció de vent com el seu dimoni particular el van acompanyar a la perfecció en un recorregut per la música cubana, afroamericana, iberoafricana, el blues, el jazz, en castellà, en anglès i parlant a la gent del públic en català. És un virtuós i un gran cambrer, et pot oferir cafè americà, tallat, cafè exprés, i com no, una 'relaxing cup of café con leche in Plaza Mayor'. Ja que les picades d’ullet a la llengua catalana, i a cagar-se amb els repressors lingüístics d’aquí i d’altres indrets no hi van faltar.
 

Per acabar-ho d’adobar, el públic volia cafè doble, i als bisos ho va bordar amb un tema pràcticament 'a cappella', ballant davant de tot de l’escenari amb el seu elegant barret negre a la mà, i que li va acabar de posar-se a tothom a la butxaca. Molts que tenien pressa per anar a veure d’altres concerts no es van poder resistir a l’atracció magnètica que posseeix encara, i esperem que per molt de temps, aquest magnífic personatge amb un registre de veu impressionant i una virtuositat camaleònica per adaptar-se a tot tipus de sonoritats.