13
de març
de
2022, 17:30
Actualitzat:
18
de març,
14:26h
"Les dues «barraques» han acabat per ser una sola «barraca»: barraca de fira o barraca de falla"
Una de les facetes de Joan Fuster era la d'estudiós de la literatura valenciana, i va fixar la vista en dues figures clau que representen visions diferents de la identitat cultural dels valencians: Teodor Llorente i Vicente Blasco Ibáñez. L'aforisme de la setmana, extret de Viatge pel País Valencià, publicat el 1962, uneix els dos literats a través de la imatge d'una barraca, la icònica casa tradicional de pagesos de l'horta valenciana.
La "barraca de falla" a què es refereix Fuster forma part del poema La barraca (1883) escrit per Llorente, el màxim representant de la Renaixença valenciana, un moviment literari en català que va centrar-se la idealització dels tòpics tradicionals del paisatge rural valencià i que va adoptar un caire despolititzat, a diferència del moviment renaixentista català. A més d'escriptor, Llorente va emprendre una carrera política com a diputat conservador.
La "barraca de fira" que menciona Fuster forma part d'una de les novel·les més reconegudes de Blasco Ibáñez, La barraca, una obra en castellà sobre les dures condicions de vida dels camperols publicada el 1898. A diferència de Llorente, Blasco Ibáñez transmetia una visió menys idíl·lica de l'horta valenciana. Com Llorente, Blasco Ibáñez també va tenir un vessant polític, com a líder republicà a la ciutat de València i diputat a Madrid.
Segons exposava l'assagista de Sueca en Nosaltres els valencians; Blasco Ibáñez, que va iniciar la seva carrera escrivint textos en català que fins i tot van ser premiats en els Jocs Florals, es va sentir exclòs del "valencianisme exclusivament literari" i conservador que representava Llorente i va optar per rebutjar la llengua pròpia tant en els seus llibres com dins del seu moviment polític. Fuster lamentava la deserció de Blasco Ibáñez: "Un Blasco escrivint en català de cara als valencians hauria estat una basa formidable" (...) "però el sucursalisme també se’l va guanyar", lamentava.
Una de les facetes de Joan Fuster era la d'estudiós de la literatura valenciana, i va fixar la vista en dues figures clau que representen visions diferents de la identitat cultural dels valencians: Teodor Llorente i Vicente Blasco Ibáñez. L'aforisme de la setmana, extret de Viatge pel País Valencià, publicat el 1962, uneix els dos literats a través de la imatge d'una barraca, la icònica casa tradicional de pagesos de l'horta valenciana.
La "barraca de falla" a què es refereix Fuster forma part del poema La barraca (1883) escrit per Llorente, el màxim representant de la Renaixença valenciana, un moviment literari en català que va centrar-se la idealització dels tòpics tradicionals del paisatge rural valencià i que va adoptar un caire despolititzat, a diferència del moviment renaixentista català. A més d'escriptor, Llorente va emprendre una carrera política com a diputat conservador.
La "barraca de fira" que menciona Fuster forma part d'una de les novel·les més reconegudes de Blasco Ibáñez, La barraca, una obra en castellà sobre les dures condicions de vida dels camperols publicada el 1898. A diferència de Llorente, Blasco Ibáñez transmetia una visió menys idíl·lica de l'horta valenciana. Com Llorente, Blasco Ibáñez també va tenir un vessant polític, com a líder republicà a la ciutat de València i diputat a Madrid.
Segons exposava l'assagista de Sueca en Nosaltres els valencians; Blasco Ibáñez, que va iniciar la seva carrera escrivint textos en català que fins i tot van ser premiats en els Jocs Florals, es va sentir exclòs del "valencianisme exclusivament literari" i conservador que representava Llorente i va optar per rebutjar la llengua pròpia tant en els seus llibres com dins del seu moviment polític. Fuster lamentava la deserció de Blasco Ibáñez: "Un Blasco escrivint en català de cara als valencians hauria estat una basa formidable" (...) "però el sucursalisme també se’l va guanyar", lamentava.