Sigui per seducció o per necessitat, els poders econòmics van fer una aposta nítida per Salvador Illa abans de les eleccions catalanes de l'any passat. No només perquè els oferia un horitzó políticament més tranquil -en comparació als anys del procés-, sinó també perquè l'agenda econòmica no grinyolava -més aviat el contrari- als grans despatxos. Illa mai ha amagat que és partidari de l'ampliació del Prat, ni que preferiria que el Hard Rock tirés endavant, i tampoc ha fet cap gest per apujar els impostos a les rendes més altes. La política d'aliances amb ERC i els Comuns, sobretot en turisme i habitatge -inclosa la CUP-, sí que han fet aflorar discrepàncies en les últimes setmanes.
La carta del Prat, guardada amb habilitat mentre es negociava amb els republicans i amb el grup que comanda Jéssica Albiach com es tirava endavant el tercer suplement de crèdit de la pròrroga pressupostària, serveix per atemperar els ànims i tirar endavant un dels principals projectes de la legislatura. Contrari al model de decreixement, Illa no ha enganyat a ningú; la sintonia amb la Moncloa -a diferència de l'anterior projecte d'ampliació, corcat pel desencontre entre ERC i Junts després que el vicepresident Jordi Puigneró pactés l'ampliació amb la ministra Raquel Sánchez, els socialistes governen a tot arreu- permet accelerar un projecte que va molt més enllà de metres de pista i de milions.
Perquè l'ampliació de l'aeroport, àmpliament defensada pels poders econòmics, situa el president en un rumb de divergències amb els republicans i els Comuns que també inclou els passos endavant amb el Hard Rock. Oriol Junqueras sostenia aquesta tarda que no estan a favor d'ampliar la pista més curta, i posava l'accent en la necessitat de parlar de com Aena -on Junts hi ha situat un conseller com Ramon Tremosa- l'Estat prioritzen Barajas per sobre del Prat, amb un percentatge altíssim de low cost. Aprofitarà el president d'ERC per posar la governança com a condició a l'hora de negociar els pressupostos de la Generalitat o de l'Estat? El context, sobretot al Congrés, és propici.
Tant els republicans com els Comuns, tot i l'oposició al projecte, han estat prudents a l'hora de valorar si podia suposar un punt de trencament amb el Govern. ERC té el model de finançament singular com a prioritat, i durant el mes de juny hi hauria d'haver novetats. El grup de Jéssica Albiach tendeix a observar amb simpatia els moviments d'Illa, a qui colla en habitatge. Sempre és curiós de veure, en tot cas, com Sumar -amb Yolanda Díaz al capdavant- és bel·ligerant amb ampliar el Prat però mai posa el crit al cel quan es tracta de millorar les possibilitats de Barajas, que és per on passen la majoria de vols intercontinentals a l'Estat. La subsidiarietat té un preu.
Resulta evident que, en termes de model, Illa -més proper als poders econòmics que a l'agenda dels socis habituals- haurà d'acabar triant, per més que fins ara hagi pogut anar fent equilibris entre uns i altres. Per exemple: si els promotors del Hard Rock accepten tirar endavant el projecte malgrat la reversió dels beneficis fiscals, què passarà? Els Comuns forçaran eleccions, com van fer amb Pere Aragonès? ERC es posarà de perfil? Segur que, si arriba aquest moment, els poders econòmics tornaran a pressionar per tirar endavant el projecte. Encara que, en termes de model, pugui tenir més a veure amb el curt termini que amb la visió estratègica. Com ha passat sovint, per cert, amb El Prat.