La temptació autoritària

«Els Estats Units no deixen de ser una gran i complexa nació decadent i endeutada, tot i que prou flexible per a adaptar-se als reptes i complexitats del present»

11 de juny de 2025

Per més que ja ens tingui acostumats a les seves formes estrafolàries i prepotents, més pròpies d'un show televisiu que de la Casa Blanca, no deixa de sorprendre el grau d'autoritarisme emprat per Donald Trump per entomar els conflictes que la seva política ha fet esclatar a Los Angeles. Però tota la performance té una explicació més enllà del fet que en aquest àmbit continua tenint un gran suport dels seus votants.

Les paraules que s'ha tingut públicament amb el demòcrata governador de Califòrnia manifesten no sols la seva manera d'entendre la resolució de conflictes, sinó també la necessitat del president nord-americà d'expressar un perfil de poder en sintonia amb els que estan tenint èxit en altres llocs del món, on la democràcia sempre ha estat un concepte desdibuixat o inexistent.

I no, no es tracta de l'Argentina o Àustria, com criticaria l'esquerra, o de Veneçuela, que es critiquen des de la dreta. És la Xina el que mira Trump. Perquè la Xina ja no és el país subdesenvolupat i ple de misèria, que coneixíem. Qui va i torna descriu progrés, benestar, descarbonització accelerada, un món que ens ha avançat dècades gràcies a una barreja de dictadura política (del poble, diuen, però sense el poble) i capitalisme que viu entre l'incentiu i la subvenció,  fórmula criticable, però prou efectiva com per a dur aquell macro país a la posició de lideratge imperial que tingué fa mil·lennis. I tot torna.

És evident que la fórmula funciona, sobretot en països de mida gegantina com l’asiàtic, però els Estats Units no deixa de ser una gran i complexa nació decadent i endeutada, tot i que prou flexible per a adaptar-se als reptes i complexitats del present. Potser el gir que simbolitza Trump va una mica més enllà del que pensaren els pares fundadors però rellegint "El federalista" hom s'adona que la democràcia pensada per ells no és exactament aquesta universal nostra, que hi ha un punt aristocràtic que enllaça aquell passat amb els nous autoritarismes, en una visió eficient de l'acció política pensada per afavorir el creixement material de les comunitats. Trump mira la Xina i palesa una més que creixent temptació autoritària.