El tresor neoclàssic de Moià, la Casa de les Joies, ja ha superat els 400 anys d'història i és un dels exemples emblemàtics del nostre patrimoni més ben recuperat. Va ser el Comú de la Vila qui va encarregar aquest edifici, per edificar en aquella època el que seria el primer ajuntament de Moià, el 1709, amb el permís del Reial patrimoni de Catalunya. Però els seus orígens històrics es remunten a l'any 1614, sent el seu primer propietari Jeroni Pujades.
La casa té un valor excepcional, segons nombroses publicacions, entre les quals destaca un llibre de l'editorial McGrath, i els propis arquitectes responsables de la fabulosa restauració: Lluís Llauder, en la primera fase, i Joan Carles Marí en la segona. Tots dos professionals estan especialitzats en patrimoni arquitectònic i són estudiosos de la recuperació d'edificis. La casa disposa d'una web pròpia i també apareix a wikipedia.
Sortosament, es van recuperar els plànols en el registre de l'Ajuntament de Moià i es van reproduir espais perduts en el temps pel que respecta a les seves façanes, que són quatre.
Amb posterioritat, l'any 1865, la casa havia acollit un laboratori amb farmàcia durant 81 anys, en el període comprès entre 1904 i 1985, de manera ininterrompuda. Per totes les institucions ubicades al palauet, com l'Ajuntament, el Gran Casino, la farmàcia, milers de persones van passar-hi al llarg de la història, mentre romania inalterable en la memòria de tots.
L'any 1839, les tropes carlines van assaltar Moià i van escometre contra la Casa de les Joies, ja que era la seu municipal, que va ser cremada i saquejada. El 1861, Jaume Picañol va adquirir el que eren les runes de l'Ajuntamenti va planificar ubicar-hi el Gran Casino. Els plànols de la façana que donen al carrer de Francesc Viñas encara es conserven a l'arxiu oficial de Moià i s'ha reproduït la mateixa façana tal i com es va projectar per fer-hi el Gran Casino de Moià en el seu origen. El seu descobridor va ser l'historiador Ramon Tarter.
El 1868 es va inaugurar finalment el Gran Casino i del 1880 al 1900 va acollir també el Gran Cafè de Cal Plans, amb sala de ball a la planta baixa, amb dues sortides, als carrers de Francesc Viñas i a la plaça de la Font Vella. Del 1904 al 1985 hi hauria un laboratori entrant al qual s'accediria per la plaça de la Font vella, i pel carrer de les Joies s'entraria en la farmàcia. Del 1929 al 1935 existiria també una fàbrica tèxtil propietari dels Estevanell, en la façana de Francesc Viñas.
La casa va ser venuda el 2010 pels hereus del farmacèutic Josep Sauqué i Fernández a un acadèmic, i el 2014 es va celebrar el 400 aniversari del palauet amb la publicació d'un llibre de col·lecció, La Casa de les Joies. Aquest llegat del nostre patrimoni quedava ben preservat.
La Casa de les Joies de Moià, un exemple de patrimoni recuperat
El palauet neoclàssic, amb més de 400 anys d'història, ha estat la seu de l'Ajuntament, el Gran Casino i una farmàcia històrica
ARA A PORTADA
-
Mazón anuncia una compareixença per la dana i diu que «es fa càrrec» dels insults dels familiars de les víctimes Natàlia Pinyol
-
Sánchez admet cobraments en efectiu, però sempre «dins de la legalitat»: «El finançament del PSOE és net» Bernat Surroca Albet
-
ERC, davant del «trencament» de Puigdemont amb Sánchez: entre l'escepticisme i el compromís amb la negociació Bernat Surroca Albet
-
BComú exigeix a Collboni que prohibeixi ja les compres d'habitatge especulatives si vol pressupostos David Cobo
-
El pla Collboni per instal·lar 500 càmeres enfocarà als punts amb més delictes o manifestacions David Cobo
Publicat el 13 de juliol de 2019 a les 16:05
Et pot interessar
-
Cultura
Barcelona ret homenatge a Montserrat Caballé i Freddie Mercuri i col·locarà una estàtua a Glòries
-
Cultura
La jutgessa expulsa la Generalitat del procediment del trasllat dels murals del MNAC a Sixena
-
Cultura
Eudald Carbonell, Premi d'Honor de la Història als IV Premis Sàpiens
-
Cultura
Dard d'Aragó al MNAC per les pintures de Sixena: «Si fos patrimoni català se l'haurien estimat més»
-
Cultura
Barcelona recupera una llibreria a l'epicentre de la turistificació
-
Cultura
Mor Lluís Permanyer, el guardià de la memòria de Barcelona
