El resultat serà un procés viu de creació entre quatre propostes que parlen, conviuen i amplien la seva pròpia creativitat. "Vaig rebre quatre fotos", explica Carabén que, de seguida, va anar a parar en el joc lúdic de la festa major. "Vaig rebre un poema, molt bonic, i estic intrigada per veure on anirà a parar tot plegat", diu Sampietro, que posa veu a les paraules escrites, sense saber-ho, per Carabén. Cabo San Roque segueix ampliant horitzons amb la seva proposta sonora: "hem intentat transmetre aquests dos espais, en diàleg amb les fotografies i el poema". Ells posen la música.
En darrer terme, Toni Mira proposa un mapping que, "a diferència de la majoria, no és fet amb cap software". L'artista enregistra, grava i després projecta, "fent un joc amb la realitat i allò que surt projectat", rebla. "M'agradarà molt el dia que tots plegats parlem i compartim les emocions creades per l'espectacle", afirma, amb la il·lusió de ser part d'un engranatge apassionant. David Ibánez subratlla la tasca de Toni Mira, "un artista que fa anti-mappings, amb dibuixos i tecnologia analògica, sempre amb el factor humà en joc".
Territori, singularitat i post-modernitat
El director de la Fira Mediterrània té clar, en aquest sentit, que és clau "connectar amb el territori per arribar a la singularitat". "Tenim un bon exemple en l'obra que està desenvolupant l'Enric Montefusco –explica–, una coproducció entre el Festival Grec i la nostra fira". L'obra, Tata Mala, neix "de la inquietud i de la intuïció que la cultura popular dels falconers té a molt a veure amb el teatre postdramàtic i l'art postmodern, del qual jo provinc", afirma qui fou líder del grup Standstill. "Aquesta intuïció la vaig visualitzar amb un espectacle entre falconers i jo. Per a mi, la gràcia era escenificar d'una manera simbòlica un text, partir d'un text".
L'espectacle Tata Mala és un bon exemple del diàleg entre l'arrel tradicional i la creació més contemporània. "Ens interessen noves dramatúrgies i nous formats, per això estem molt contents que la fira sigui una de els primeres ocasions per gaudir, també de l'espectacle entre guillem Albà i Clara Peya, Pluja". Els dos artistes s'uneixen per presentar un espectacle íntim i honest que tindrà lloc a L’Anònima, una antiga central elèctrica. L’actuació a Manresa serà la primera oportunitat de gaudir en públic de la proposta, "una de les més que ha aixecat més expectació".
Petit número de dansa i música a la seu del Departament de Cultura per presentar la Fira Mediterrània de Manresa Foto: ACN
Una cultura popular sense complexos
"Mai la cultura popular havia estat tan apassionadament desacomplexada com ara", diu Lluís Puig, director general de Cultura Popular. "Estem convençuts que amb aquesta mena de cultura popular s'acompleix el desenvolupament local i nacional", conclou. La Fira Mediterrània compta enguany amb un pressupost proper al milió d'euros, amb un 50% provinent del Departament de Cultura, amb un 10% de l'Ajuntament de Manresa, uns patrocinis privats que arriben al 10% i la resta amb ingressos per activitats.
La zona de negoci de la Fira Mediterrània, la Llotja Professional, és ubicada al Museu de la Tècnica. A partir dels resultats de les darreres edicions, la fira potenciarà l’activitat professional reestructurant-la de forma temporal i en quatre eixos: coneixement, nous projectes escènics, internacionalització i innovació. Dijous 6 d’octubre es destina íntegrament al coneixement; divendres 7 d’octubre se celebra l'Itinerari de nous projectes escènics, un recorregut de càpsules de 20 minuts per presentar espectacles en procés de creació o que han estat estrenats molt recentment.
La jornada de dissabte 8 d’octubre està dedicada a la internacionalització i la innovació amb el III Wine & Fest Forum, la Trobada Internacional de Festivals Folk i Músiques del Món, que l’any passat va aglutinar més de 50 festivals de 3 continents. Enguany el Wine & Fest ha convidat quatre projectes internacionals (Catalunya, Noruega, Escòcia i Bèlgica) que connecten la música i els festivals amb el drama dels refugiats. En la seva segona part, el congrés estarà dedicat als ajuts a la mobilitat d’artistes (amb la presència d’oficines d’exportació provinents de Catalunya, República Txeca, Països Baixos, Escòcia, Algèria, l’Estat espanyol i la Bretanya francesa).
Triple inauguració: tradició, innovació i participació
El ja esmentat Cadàver Exquisit serà un dels espectacles inaugurals, però enguany no serà l’únic, ja que l fira ha ideat un programa inaugural triple, amb tres espectacles que subratllen les seves facetes essencials: tradició, innovació i participació. Durant la primera jornada, el 6 d’octubre, la "innovació" anirà a càrrec dels noruecs Frikar dance company, que ballaran sobre la façana de l’ajuntament amb la música en directe del trompetista franco-català Raynald Colom.
Tot seguit, també a la Plaça Major, la participació es veurà plasmada en el resultat de Cadàver Exquisit. I, per acabar, a la sala gran de Teatre Kursaal, la mostra comptarà amb la inauguració de la tradició: amb Mar de Fuelles, un projecte que uneix dos dels millors acordionistes del planeta, Kepa Junkera –a la trikitixa d’Euskadi– i Chango Spasiuk, tocant el chamamé del nord d’Argentina. Els tres espectacles han estat coproduïts per Fira Mediterrània i són d’estrena absoluta.
Pel que fa a la cloenda, la Fira Mediterrània recupera una peça del patrimoni musical català, Tempesta esvaïda. Es tracta d’una comèdia lírica en tres actes, de Joaquim Serra –un dels principals compositors catalans de principis del segle XX –amb text de Carme Montoriol, per a orquestra, cor i solistes, amb l’Orquestra Camera Musicae, el cor Lieder Càmera i veus solistes destacades, com Helena Copons, Anna Alàs i Toni Marsol, entre d’altres.
