[plantillaeleccions23j]
Potser amb Gabriel Rufián no ens intercanviarem gaires llibres de les nostres biblioteques personals, ni tampoc quedarem per posar-nos al dia de cap sèrie, ni coincidirem en gaires concerts ni en gaires sales de cinema. Però no perquè no arribem a ser mai amics –que ho veig altament improbable, he de dir– sinó perquè coincidim poc en gustos, trobo. Ara bé, hi ha una cosa que em fa respectar totes les tries culturals que ha fet el número u de la llista d'Esquerra Republicana a les eleccions generals del pròxim 23 de juliol i és que les ha escollit amb determinació, de totes en fa una aposta segura i això diu molt. Encara que no m'hi trobi en cap d'elles.
Llibre
Un llibre preferit, per a Gabriel Rufián: La trilogia de la frontera (és a dir: All the Pretty Horses, The Crossing i Cities of the Plain) de Cormac Mccarthy. Són tres llibres que fan un retrat de la frontera entre els Estats Units i Mèxic. És un paisatge que he visitat, però una obra que no he llegit. És una part del món que em crida prou l'atenció per llegir-me les més de mil pàgines que va editar fa uns anys en un sol volum DeBolsillo, però una de les primeres crítiques que he llegit de la trilogia feia referència a la manca d'atenció i de veu que dona als personatges femenins, malgrat ser decisius per algunes trames.
La trilogia de la frontera, de Cormac McCarthy
[intext1]
Sèrie
Una sèrie: Bola de drac. Diu Rufián que és la seva preferida perquè va fer molt per a la nostra llengua. No es pot dir el contrari, realment va fer molt pel català. Però ho va fer fa trenta anys. Que es diu aviat. Vull pensar que un dels partits que se suposa que ha de defensar els nostres drets lingüístics al Congrés, a banda de valorar la feina que va fer un anime als anys noranta, també té la mirada fixada en el present i el futur.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2Onc9cpFD_g[/youtube]
[intext2]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2Onc9cpFD_g[/youtube]
[intext2]
Cançó
El sitio de mi recreo, d'Antonio Vega. El candidat d'ERC defensa que (sic) no es pot escriure millor. M'imagino perfectament a Rufián escoltant-la. És més, me l'imagino donant-ho tot cantant-la a ple pulmó. Dur-li la contrària quan diu que no es pot escriure millor és tan agosarat com afirmar-ho, però s'ha de reconèixer que malgrat no encaixar gaire en cap de les meves llistes d'Spotify, és un tema bonic.
[intext3]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gCcx85zbxz4[/youtube]
[intext3]
Pel·lícula
Blade Runner, que ell considera que "és perfecta". Sense ser gaire amant de la ciència-ficció en general, és cert que Blade Runner és una obra mestra. Ara bé, alguna fissura sí que té. No és el film del seu gènere que ha envellit millor, sobretot des del 2019. Però tothom té al cap aquella escena i aquell diàleg que han passat a la història de la cultura audiovisual universal i això sempre és bon senyal, i més ara que sembla que cada cop costa més generar moments icònics en les ficcions. Escollir Blade Runner com a pel·lícula preferida no és una opció gaire arriscada, però és una aposta segura.[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gCcx85zbxz4[/youtube]
