Quin ha de ser el futur de les biblioteques? La pregunta és un dels motius que ha impulsat la creació del BiblioLab, presentat aquest matí per la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, a la Biblioteca Volpelleres-Miquel Batllori de Sant Cugat del Vallès. BiblioLab és un projecte de la Xarxa de Biblioteques Municipals que desenvolupa i dona suport a accions que tenen com a finalitat "l’accés al coneixement a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives" en un entorn de col·laboració obert a tothom. "Aquest nou model representa una experiència que va més enllà del què coneixem fins ara com a biblioteca tradicional".

Un pas endavant que "implica l’accés, la recerca i la creació directa de coneixement per part de la ciutadania", segons ha remarcat Conesa. Actualment, la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona dona servei a 2,6 milions d’usuaris i cada dia 70.000 persones en fan ús a les biblioteques. "En aquest sentit, BiblioLab implica una transformació dels espais que passen a ser espais de cocreació i coinnovació, on els usuaris no són només receptors sinó també protagonistes".

El futur de les biblioteques dependrà en gran mesura de la seva capacitat d’adaptar-se als nous reptes que planteja la revolució digital que afecta a tots els àmbits socials i personals i, de manera molt especial, a la producció, difusió i transmissió del coneixement, matèria primera de les biblioteques. Cada vegada més, l’aprenentatge es basa en processos empírics –és a dir, en l’experiència i la pràctica– i els consumidors d’informació estan canviant els seus rols: volen agafar el protagonisme i ser també generadors de coneixement. Si fins avui les biblioteques oferien accés al coneixement, a partir d’ara també han de ser capaces de generar-lo en els seus espais mitjançant l’experimentació i la creació.

Un model per diferents branques del coneixement

Els projectes desenvolupats en el BiblioLab abasten diferents branques del coneixement, i en moltes d’elles el factor tecnològic té un paper important com a eina vehicular. Així es podran desenvolupar projectes purament tecnològics però també  projectes cientificosocials (nutrició, agricultura, astronomia, natura, etc.), projectes artístics (la música, les arts plàstiques o l’artesania) i projectes relacionats amb la lectura i l’escriptura, l’essència de les biblioteques.

Alguns exemples del programa BiblioLab que s’estan desenvolupant actualment són Cuines del Món a la Biblioteca Fondo a Santa Coloma de Gramenet (que potencia la gastronomia com a fet cultural i patrimonial); De l’hort a la biblioteca de les Biblioteques del Baix Llobregat (un exemple clar d’innovació extensible a tota la xarxa de biblioteques); el Laboratori de Lletres i imatges de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers (un punt de trobada on les famílies experimenten al voltant de la lectura) o el Library Living Lab de la Biblioteca Volpelleres-Miquel Batllori (on la tecnologia i la robòtica prenen vida a través de l’experiència dels usuaris).
 
En els propers mesos, està previst que es desenvolupin diverses accions, com ara la creació de la comissió BiblioLab, l’establiment d’aliances i convenis amb institucions que treballin en els àmbits conjunts, la programació de més de 350 activitats relacionades amb la creació i l’experimentació en més de 55 biblioteques de la Demarcació de Barcelona, o la creació de “bibliolabs portàtils” especialitzats en les diferents temàtiques que itineraran per les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals amb el corresponent programa de dinamització.