L'exposició, comandada pel crític d'art Michel Tapié, presenta una seixantena d'obres procedents de Les Abattoirs de Toulouse, centre de prestigi amb el qual el museu barceloní inicia una estreta col·laboració que implica l'arribada a Barcelona de les obres de les col·leccions de Denney i Cordier, però també que l'equipament francès mostrarà, a partir de l'11 de febrer, obres del fons de la pròpia Fundació.
Testimoni de l'emergència de l'"art informel"
El gruix de la tria es correspon amb el llegat de la Col·lecció Anthony Denney i es complementa amb dibuixos de la Col·lecció Daniel Cordier. Ambdues col·leccions són testimonis de l'emergència de l''art informel' de finals de la dècada de 1940. L'"Informalisme" és un moviment que abasta totes les tendències abstractes i gestuals desenvolupades a França i la resta d'Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte nord-americà.
Michel Tapié va batejar anteriorment el moviment com l'"art autre", una encertada invenció va assolir una dimensió internacional a la dècada de 1950. Artistes com els italians Lucio Fontana o Alberto Burri o Falkenstein, Brown o Coetzee, a Gran Bretanya van ser representants d'un art que va ser emblema de la crisi de l'humanisme durant el període de la postguerra a Europa. Un llenç esquinçat o ple d'esquitxades de pintura –a l'estil del nord-americà Jackson Pollock–, són algunes de les representacions de l'art abstracte que cada vegada comptava amb més acceptació per part del públic.
La mostra «Documents d'acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier», amb Carles Guerra, director de la Fundació Tàpies, al centre de la imatge. Foto: ACN
El reconeixement internacional d'Antoni Tàpies
L'etapa d'efervescència de l'art abstracte va coincidir amb la difusió a nivell internacional del nom d'Antoni Tàpies. Per això, la Fundació ha preparat també una mostra amb peces que pertanyen al seu fons. Va ser quan Tàpies esdevé icona internacional; quan exposa al Guggenheim de Nova York o a algunes de les sales més importants del centre d'Europa, comenta Carles Guerra, director de la Fundació Tàpies.
L'any 1955, obra d'Antoni Tàpies pateix un canvi significatiu, fruit d'experiències anteriors i d'influències, que va suposar l'inici de la seva maduresa artística. L'interès per l'expressivitat de determinats materials, que Tàpies ja havia manifestat a la dècada de 1940, va donar lloc a unes obres que tenien una aparença de mur, i que es caracteritzaven per la densitat de les textures i per l'ús d'una gamma de colors limitada en què hi destacaven el gris, el marró i l'ocre. Amb aquestes obres Tàpies va assolir un gran reconeixement internacional, sobretot a partir de finals de la dècada dels 50 i principis dels 60.
Aquesta retrospectiva de Tàpies i Documents d'acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier són les primeres mostres importants amb Carles Guerra (Amposta, 1965) com a director de la Fundació Antoni Tàpies.
