Gener del 1939. Prop de mig milió de persones fugen a França i són internades en camps de concentració com el d’Argelers. La Maternitat d’Elna –institució impulsada pels moviments socials suïssos que van aportar diners, menjar i equipaments–, amb la jove Elisabeth Eidenbenz al capdavant, es va encarregar de salvar les dones embarassades d’un part en les condicions pèssimes d'un camp de refugiats. La història, un cant a l’esperança en el futur de la humanitat, representat per 597 nadons nascuts en circumstàncies terribles i als quals la historiadora Assumpta Montellà va donar veu a La Maternitat d’Elna (2005).

Dotze anys després, el llibre arriba a la televisió en una adaptació que estrena aquest divendres TV3. La llum d’Elna, dirigida per Sílvia Quer, recrea la història amb alguns tints de ficció, posant el focus en les mares coratge que la infermera suïssa (Noémi Schmidt) va ajudar en fundar la institució. La història és narrada pel Pat (Max Sampietro), un nen que va arribar a la Maternitat amb la seva mare (Natalia de Molina) després de passar pel camp d’Argelers i que s’hi va quedar quan ella va començar a fer-hi de cuinera. 

El repartiment compta també amb Nausicaa Bonnín, que interpreta la Victòria, una miliciana catalana que va ser violada per un guàrdia senegalès; amb Nora Navas i Blanca Romero, que es posen en la pell de dues dones ateses per l’Elisabeth; i amb Isak Férriz, un exiliat espanyol que també s’ha unit a la Resistència. Pere Ponce i Pep Anton Muñoz també participen a la pel·lícula. 

El film ha rebut recentment el premi a millor ficció espanyola al Festival de Luchon, a França, amb Schmidt premiada a millor interpretació femenina de telefilm al Solothurn Film Festival de Suïssa.
 El darrer 21 de març, la pel·lícula es va presentar al Festival de Málaga, dins la secció Sessions Especials. Distinto Films, en coproducció amb TV3, Radio Télévision Suisse, Bohemian Films, Producciones Cibeles i Televisió Española són els encarregats de dur a la pantalla aquesta gran història d’esperança.