20
de novembre
de
2023, 20:28
Actualitzat:
20:29h
Adolf Eichmann, un dels executors de l'Holocaust nazi, fugit al Paraguai després de la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial, va ser capturat per agents d'Israel el 1960 i conduït a Jerusalem per ser jutjat. Allí, interrogat per l'oficial Avner Less, va relatar amb naturalitat la seva feina. Però en un moment donat, al saber que el pare de Less havia mort a Auschwitz, Eichmann va mostrar-se horroritzat. L'escena és recordada en el llibre El món d'avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global (Publicacions de la Universitat de Barcelona) i serveix a l'autor, l'historiador Antoni Segura, per exemplificar la banalitat del mal, seguint Hannah Arendt.
Segons Segura -col·laborador habitual de Nació-, el món pateix ara una altra inconsciència davant el que suposa l'autodestrucció del planeta, després que hagi quedat enterrada la percepció d'un futur inevitable que entronitzaria la tríada mercat-democràcia-felicitat amb la qual alguns van saludar la caiguda de l'URSS. La història va arribar a ser tan menystinguda, explica Antoni Segura, que la generació dels millennials va veure com desapareixia dels plans d'estudis. Per recuperar el sentit crític de la història, Segura ha escrit aquest llibre, que aquesta tarda s'ha presentat al centre d'investigació en afers internacionals CIDOB, amb l'autor, que presideix l'entitat; la periodista d'internacional de l'Ara, Cristina Mas; el corresponsal de TV3 Joan Roura, i Pol Morillas, director del CIDOB.
Segura ha qualificat el llibre de generacional, ja que comprèn des del 1945 fins a l'actualitat: "La història viscuda pels nascuts després de la Segona Guerra Mundial, que vol dir que és la nostra història viscuda". L'autor, amb molta sinceritat, admet que és una obra eurocèntrica, escrita des de Catalunya, un poble sense Estat, en català, i feta per un home.
Antoni Segura ha assenyalat que el gran tombant d'aquesta època és el 1989, amb la caiguda de l'imperi soviètic i la fi de la Guerra Freda. Un període aquest en què hi havia més conflictes però que semblaven més controlats. Els conflictes actuals són diferents, ha dit, en què apareix la figura del combatent difús (com són molts guerrers de Hizbul·là), en què les fases convencionals de les guerres són fàcilment superades i en què no es combaten territoris sinó valors, amb el retorn de fenòmens que semblaven llunyans, com la neteja ètnica i els desplaçaments de població massius.
Morillas ha subratllat l'embalum de l'obra de l'historiador, l'únic d'aquestes característiques d'obra general sobre el món contemporani en català. Joan Roura ha assegurat que s'està vivint una "deconstrucció del dret internacional" i que això té un moment dramàtic, que és entre el 2001 i el 2003, quan amb la invasió de l'Iraq es torna a les guerres colonials per part d'un Occident que ha anat perdent autoritat moral i solidesa argumental. L'actitud occidental ha fet que s'hagi perdut l'oportunitat de convèncer la resta del món de les raons occidentals. Una situació contradictòria -ha considerat- que ara també es percep davant la guerra a Gaza.
Cristina Mas ha volgut donar marge a l'esperança, qüestionant que els esdeveniments estiguin del tot condicionats, tot esmentant episodis incontrolables que desmenteixen les pitjors perspectives. Enmig de contextos horrorosos també són possibles els esdeveniments inesperats, com es va copsar en la guerra dels Balcans o amb la resistència d'Ucraïna. Segura ha assenyalat que ell no creu que tot estigui determinat, però sí que és molt difícil capgirar els processos històrics.
Segura ha afirmat que ja sap que "s'ha passat" amb les 1.200 pàgines del llibre, però ha sostingut que "les coses s'han d'explicar". De fet, el darrer capítol de l'obra mostra un historiador que vol anar més enllà i està obligat a advertir dels grans perills presents, amb un capitalisme depredador que s'ha vist nodrit per la desregulació financera. "O tenim cura de nosaltres mateixos o desapareixerem", ha afirmat Antoni Segura, que ha reivindicat l'educació i la cultura com a estris per entendre la realitat. L'historiador ha fet un darrer advertiment: "Hem perdut la noció d'amenaça nuclear, que havíem tingut durant molts anys".
Segons Segura -col·laborador habitual de Nació-, el món pateix ara una altra inconsciència davant el que suposa l'autodestrucció del planeta, després que hagi quedat enterrada la percepció d'un futur inevitable que entronitzaria la tríada mercat-democràcia-felicitat amb la qual alguns van saludar la caiguda de l'URSS. La història va arribar a ser tan menystinguda, explica Antoni Segura, que la generació dels millennials va veure com desapareixia dels plans d'estudis. Per recuperar el sentit crític de la història, Segura ha escrit aquest llibre, que aquesta tarda s'ha presentat al centre d'investigació en afers internacionals CIDOB, amb l'autor, que presideix l'entitat; la periodista d'internacional de l'Ara, Cristina Mas; el corresponsal de TV3 Joan Roura, i Pol Morillas, director del CIDOB.
Segura ha qualificat el llibre de generacional, ja que comprèn des del 1945 fins a l'actualitat: "La història viscuda pels nascuts després de la Segona Guerra Mundial, que vol dir que és la nostra història viscuda". L'autor, amb molta sinceritat, admet que és una obra eurocèntrica, escrita des de Catalunya, un poble sense Estat, en català, i feta per un home.
Antoni Segura ha assenyalat que el gran tombant d'aquesta època és el 1989, amb la caiguda de l'imperi soviètic i la fi de la Guerra Freda. Un període aquest en què hi havia més conflictes però que semblaven més controlats. Els conflictes actuals són diferents, ha dit, en què apareix la figura del combatent difús (com són molts guerrers de Hizbul·là), en què les fases convencionals de les guerres són fàcilment superades i en què no es combaten territoris sinó valors, amb el retorn de fenòmens que semblaven llunyans, com la neteja ètnica i els desplaçaments de població massius.
Morillas ha subratllat l'embalum de l'obra de l'historiador, l'únic d'aquestes característiques d'obra general sobre el món contemporani en català. Joan Roura ha assegurat que s'està vivint una "deconstrucció del dret internacional" i que això té un moment dramàtic, que és entre el 2001 i el 2003, quan amb la invasió de l'Iraq es torna a les guerres colonials per part d'un Occident que ha anat perdent autoritat moral i solidesa argumental. L'actitud occidental ha fet que s'hagi perdut l'oportunitat de convèncer la resta del món de les raons occidentals. Una situació contradictòria -ha considerat- que ara també es percep davant la guerra a Gaza.
Cristina Mas ha volgut donar marge a l'esperança, qüestionant que els esdeveniments estiguin del tot condicionats, tot esmentant episodis incontrolables que desmenteixen les pitjors perspectives. Enmig de contextos horrorosos també són possibles els esdeveniments inesperats, com es va copsar en la guerra dels Balcans o amb la resistència d'Ucraïna. Segura ha assenyalat que ell no creu que tot estigui determinat, però sí que és molt difícil capgirar els processos històrics.
Segura ha afirmat que ja sap que "s'ha passat" amb les 1.200 pàgines del llibre, però ha sostingut que "les coses s'han d'explicar". De fet, el darrer capítol de l'obra mostra un historiador que vol anar més enllà i està obligat a advertir dels grans perills presents, amb un capitalisme depredador que s'ha vist nodrit per la desregulació financera. "O tenim cura de nosaltres mateixos o desapareixerem", ha afirmat Antoni Segura, que ha reivindicat l'educació i la cultura com a estris per entendre la realitat. L'historiador ha fet un darrer advertiment: "Hem perdut la noció d'amenaça nuclear, que havíem tingut durant molts anys".