La vexació que pateixen les dones en una comissaria, la situació límit dels refugiats, les víctimes de les bales de goma, la situació dels treballadors en precari, els infants morts a Gaza, les condicions infrahumanes dels CIE, la tortura a un etarra o l’assassinat de Puig Antich. Són part del paisatge del nostre dia a dia, encara que no ho vulguem veure. Amb aquestes imatges com a matèria primera, la Sala Atrium de Barcelona dona un "cop de puny poètic" amb Ah! (Judit), una obra que qüestiona els límits de la violència.

Laia Alsina Ferrer ha escrit i dirigit aquest muntatge de teatre polític amb "un text rapsòdic, escenificació no realista i gran pes del teatre físic-visual" al costat d'elements inspirats en Joan Brossa que són "materialitzacions irreverents del crit ofegat dels oprimits davant la violència que reben". L'obra és formada de 21 escenes que aparentment no tenen relació entre elles, però que contenen tres formes de violència: repressió, explotació i heteropatriarcat, "totes elles exercides des del sistema i a través dels poders hegemònics", tal i com asseguren els responsables de la Sala Atrium.

L'espectacle es podrà veure fins al 23 d'abril i uneix diferents gèneres: narració, diàlegs, cançons i poesia. L'objectiu de la companyia El Martell és el de representar el moment en què les víctimes es cansen del paper de víctima i decideixen rebel·lar-se mitjançant el crit. Amb això, a més d'il·lustrar la violència, es pretén que l'espectador experimenti la contundència dels fets en la seva pròpia pell, amb unes interpretacions de Josep Sobrevals, Martí Salvat i Cristina Arenas que busquen "l'essencialització del fet teatral".