La vexació que pateixen les dones en una comissaria, la situació límit dels refugiats, les víctimes de les bales de goma, la situació dels treballadors en precari, els infants morts a Gaza, les condicions infrahumanes dels CIE, la tortura a un etarra o l’assassinat de Puig Antich. Són part del paisatge del nostre dia a dia, encara que no ho vulguem veure. Amb aquestes imatges com a matèria primera, la Sala Atrium de Barcelona dona un "cop de puny poètic" amb Ah! (Judit), una obra que qüestiona els límits de la violència.
Laia Alsina Ferrer ha escrit i dirigit aquest muntatge de teatre polític amb "un text rapsòdic, escenificació no realista i gran pes del teatre físic-visual" al costat d'elements inspirats en Joan Brossa que són "materialitzacions irreverents del crit ofegat dels oprimits davant la violència que reben". L'obra és formada de 21 escenes que aparentment no tenen relació entre elles, però que contenen tres formes de violència: repressió, explotació i heteropatriarcat, "totes elles exercides des del sistema i a través dels poders hegemònics", tal i com asseguren els responsables de la Sala Atrium.
L'espectacle es podrà veure fins al 23 d'abril i uneix diferents gèneres: narració, diàlegs, cançons i poesia. L'objectiu de la companyia El Martell és el de representar el moment en què les víctimes es cansen del paper de víctima i decideixen rebel·lar-se mitjançant el crit. Amb això, a més d'il·lustrar la violència, es pretén que l'espectador experimenti la contundència dels fets en la seva pròpia pell, amb unes interpretacions de Josep Sobrevals, Martí Salvat i Cristina Arenas que busquen "l'essencialització del fet teatral".
La Sala Atrium qüestiona els límits de la violència amb «Ah! (Judit)»
Laia Alsina Ferrer ha escrit i dirigit una obra que vol que l'espectador experimenti la contundència dels fets en la seva pròpia pell
ARA A PORTADA
Publicat el 06 d’abril de 2017 a les 09:17
Et pot interessar
-
Cultura Mor Enric Hernàez, cantautor, als 68 anys
-
Cultura La importància de conservar el patrimoni arquitectònic rural: el cas de les masies catalanes
-
Cultura Mor Eduard Carbonell, exdirector del MNAC
-
Cultura «Les rondalles no només plasmen una història, sinó també una llengua que no està tan adulterada»
-
Cultura «En llengua, Barcelona pot acabar com Perpinyà»
-
Cultura Petició de declaració d'espoli: un nou recurs per frenar el trasllat de les pintures de Sixena