Després de relatar amb cruesa la caiguda de Barcelona de l'any 1714, assetjada per les tropes borbòniques durant tretze mesos, Albert Sánchez Piñol mostrarà ara quatre històries on Martí Zuviría viatjarà a Amèrica –a l'enfrontament entre indis i carolins– i, també, a la guerra que Felip V va declarar als francesos. El nou recorregut reafirma la idea de l’autor d’aprofitar un narrador (el propi Zuviría) que començava el relat de Victus amb 98 anys, cosa que el feia testimoni d’un dels segles més apassionants de la humanitat.
Coberta de la versió catalana de «Victus» Foto: La Campana
"Victus", una novel·la gens indulgent
Des de la seva publicació l’any 2012, Victus va aconseguir unes xifres de venda molt elevades. Entre les raons del seu èxit, les aventures descrites, però, també, la singularitat del to emprat per Sánchez Piñol, que va acabar escrivint una novel·la catalana que transcendia el fet nacional i que no era gens indulgent amb la catalanitat. Al llarg de 600 pàgines, Victus posava al mateix nivell bons i dolents, i transcendia uns fets per explicar l’esfondrament moral del segle, representat per la pugna entre l’empirisme i el racionalisme, entre la llum i la foscor, entre la revolució i l’absolutisme.
Un dels altres grans encerts del llibre va ser el seu protagonista, un antiheroi que explicava els fets des d'un punt de vista sarcàstic, atzarós i, sovint, malparlat. Però ell, Zuviría, no va ser l'únic personatge reeixit. Al costat de "Zuvi Piernaslargas" trobem el gran heroi del setge barceloní, Antonio de Villarroel, un mentor d'alçada com Vauban, i una tropa de secundaris entranyables com l'horrenda Waltraud, Amelis, Anfán o un nan que es diu Nan.
Amb alguns d'aquests ingredients, i molts d'altres de nous, l'editora Isabel Martí s'ha mostrat "convençuda" que el llibre tornarà a ser un fenomen literari, tal com ja ho va ser la primera part.
