El Pep (Biel Rossell) té 13 anys i està molt enamorat d'una noia del poble on estiueja amb els avis, la Sara Amat (Maria Morera). Una nit d'estiu, la Sara desapareix sense deixar cap rastre. Al cap d'una estona, el Pep  la trobarà amagada a la seva habitació i es convertirà, de cop, en el seu còmplice i protector. La Sara li explicarà que ha fugit de casa, que es vol quedar amb ell, que no vol ser al poble, malgrat que tothom l'estigui buscant, i ell hi accedirà i aquesta aventura el farà créixer ràpidament. Aquest és el punt de partida de la pel·lícula La vida sense la Sara Amat, dirigida per Laura Jou, que arriba als cinemes aquest divendres de la mà d'Alfa Pictures.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=rBkZF4m-x1Q[/youtube]
"L'escenari és un poble petit, tancat, estret ambientat als anys 80, i la Sara és una nena que vol fugir d'això, és diferent de la resta de joves de la seva edat", explica a NacióDigital Pep Puig, autor de la novel·la homònima que ha inspirat la pel·lícula. A diferència del Pep, "un noi de ciutat que arriba al poble a passar l'estiu, que és d'una escola de capellans i que reconeix l'autoritat, és obedient i el típic bon nen", la Sara és totalment diferent. "Ella ni creu ni vol creure; ha perdut la fe en el món", afegeix Puig.

La vida sense la Sara Amat és una història de ficció -"una mica autobiogràfica, perquè les sensacions i geografia són reals", diu Puig-, i és la mirada retrospectiva a un primer amor, els secrets i la pèrdua. L'experiència de Laura Jou com a directora d'actors es fa palesa a l'hora de dotar de veritat i naturalisme les interpretacions dels joves protagonistes.

Tots dos traçaran aquesta història reflexiva que si bé al llibre cultiva al seu màxim exponent els silencis i les mirades, a la pantalla es manté l'essència però amb doble ració d'acció. I és que el cinema ja ho té això, reflexiona l'autor. El llibre, diu Puig, "parla de creuar la porta de la infància a l'adolescència, aquella que no té opció de fer marxa enrere", i això la pel·lícula també ha estat capaç de plasmar-ho. "És veritat que amb més acció, i amb menys silencis, però és com ha de ser: la directora també s'ha de fer seva la història", creu Puig. 
 
Una història d'adolescents reconeguda amb el Premi Sant Jordi el 2015

Després de l'èxit amb el curtmetratge No me quites -nominat al Goya i guanyador de tres bisnagues al Festival de Málaga-, Laura Jou fa un pas més endavant i es llança al món del llargmetratge adaptant la coneguda novel·la de Puig, guanyadora del Premi Sant Jordi 2015.

Aquesta producció és la primera de ficció de La Xarxa de Comunicació Local, i en cooperació amb Massa d'Or Productions (Pa negre, Incèrta glòria) compta amb un guió de Coral Cruz i la música de Pau Vallvé. El llargmetratge de 80 minuts va guanyar els premis del públic i de la crítica ACCEC al Film Fest 2019. 
 
"Vam fer moltes versions de guió, molts possibles finals", explica Laura Jou, la directora de La vida sense la Sara Amat. Una de les adaptacions del llibre té a veure amb les edats: a la novel·la, els personatges tenen 12 anys, mentre que al llargmetratge en són 13 i 14. "Fer-ho així em donava més joc, més força", raona la directora. A més, la seva experiència amb nens d'aquest grup d'edats també facilitava el producte final. 

"Tothom es podrà sentir identificat amb algun dels personatges que veurà", diu Jou. I amb quina sensació surten els espectadors, després de veure La vida sense la Sara Amat? "Doncs molta gent surt emocionada, colpida. És la veritat". La directora també afegeix que l'audiovisual permet dotar la història de molta força a través de petits detalls en escena, i afegeix que sobretot els majors de 40 anys "reconeixeran petits detalls que els transportaran als anys 80", però que també és una pel·lícula ideal pel jovent, que també s'hi podrà veure emmirallat. "La vida sense la Sara Amat és una pel·lícula sincera", conclou.