Arribada directament d’Amèrica, on ha girat per múltiples països amb Joan Manuel Serrat, Miguel Ríos i Víctor Manuel amb l’espectacle El gusto es nuestro, Ana Belén ha rebut un homenatge a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de la mà de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema català, Isona Passola, i la vicepresidenta de la Acadèmia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España, Nora Navas. "L’acte plasma l’excel·lent relació d’ambdues acadèmies, que hem vist oportú atorgar el Goya d’Honor a una actriu referent de moltes generacions i que segueix sent rostre i veu imprescindibles en la nostra cinematografia", ha anunciat Passola.
 
Ana Belén s’ha mostrat "immensament agraïda" per aquest reconeixement tot i la seva incredulitat. "Quan m’ho van comunicar vaig pensar que havien trucat a una altra i que no havia agafat el telèfon -ha bromejat-. No m’ho esperava en absolut". "Però el que m’ha fet més feliç –continua– han estat les nombroses felicitacions que he rebut i l’alegria dels companys de professió per què me’l donessin". D’entre els trenta-un premiats fins ara, Ana Belén és la cinquena dona a rebre'l, després de Rafaela Aparicio, Imperio Argentina, Concha Velasco i la directora Josefina Molina. La cantant, però, assegura no haver sentit masclisme al llarg de la seva carrera i creu que s’ha avançat molt en la incorporació de dones a tot tipus de càrrecs en el cinema, "tot i que encara hi hagi disparitats".

L’actriu, que es va donar a conèixer ara fa cinquanta anys amb el llargmetratge Zampo y yo, ha explicat que no es va sentir com a tal fins un any després de la pel·lícula, quan va començar a treballar en el teatre. "Amb 15 anys començo a treballar al Teatro Español i m’adono de l’escenari, de la relació amb els companys. Observo actrius com Julieta Serrano i descobreixo un nou món que tinc clar que és on vull estar", explica. És en aquesta època, també, quan Miguel Narros l’insta a llegir teatre i els clàssics. "Tots hauríem de llegir moltíssim, no solament els actors, en la vida general", opina.  
  La cultura, oblidada de la "Marca España"
 
La rebaixa de l’IVA cultural la fa sentir ambivalent: com a cineasta se sent agreujada i com actriu de teatre contenta. "La mesura en sí és molt poc seriosa, i més, quan ha quedat demostrat que Hisenda no ingressa més per aquest tant per cent -subratlla-. El que no poden fer és impedir que no diguem els que ens desagrada com a integrants de la cultura i com a ciutadans". És precisament aquest un dels aspectes que lamenta més de la societat actual. "La gent té por a opinar per temor a un boicot o al què diran. Per això hem lluitat tant?", exclama.
 
"Em sembla insolent que el president del Govern digui que no ha vist les pel·lícules nominades. La cultura d’un país és el seu aparador. En aquest sentit, no comparteixo que quan parlen de 'Marca España' només hi hagi paraules per l’esport o la cuina. Per suposat que són cultura, però la literatura, el cine, les arts plàstiques, també", rebla. Políticament es mostra confosa, però la seva naturalesa li fa tenir esperança "perquè crec en la gent", sentencia. Aquest dijous a la tarda, presentarà a la Filmoteca de Catalunya El vuelo de Paloma (1989), una comèdia coral dirigida per José Luis Garcia Sánchez, per la qual va ser nominada al Goya com a actriu protagonista.