
Lita Cabellut arriba per primera vegada a l'Estat amb una exposició de 33 obres que exploren la condició humana. L'artista, que s'autodefineix com a 'retratista d'ànimes', ha volgut representar les pors i els desitjos de l'ànima humana. La vida i la mort són els principals aspectes sobre els que versa l'exposició, tot i que la autora busca la reflexió entorn a l'ètica i la justícia. Cabellut reconeix la inspiració rebuda de pintors com Goya, Velàzquez i Gerónimo atenent al compromís de denúncia social inherent a la seva obra. L'espai Volart 2 de la Fundació Vila Casas acull la mostra, que es divideix en la' Trilogia del dubte', la 'Trilogia de la llàgrima i el riure' i la 'Trilogia de la mort'. En la 'Trilogia del dubte' Lita Cabellut realitza un viatge introspectiu a fi de copsar l'essència dels seus protagonistes que no representen cap personatge real sinó que "fan referència a la seva pròpia visió de l'ésser humà". L'artista també destaca l'expressió del 'pathos' i la consciència per mostrar tots els aspectes de la vida humana sense descartar els més torbadors.
El primer contacte de Cabellut amb l'art va ser a l'edat de 12 anys quan els seus pares adoptius li van mostrar el Museu del Prado a Madrid. L'artista admet que des d'aquell moment va quedar fascinada d'artistes com Goya, Velázquez, Ribera, Rembrandt o Bacon, qui més tard es van convertir en una gran influència per a la seva obra. A l'edat de 19 anys, la pintora catalana va emigrar a Holanda per estudiar a l'Acadèmia Rietveld d'Amsterdam, on es va establir definitivament.
Una vegada finalitzats els seus estudis, l'artista va decidir que per a dedicar-se definitivament a la pintura havia de conèixer primer el món que la envoltava pel que va emprendre un viatge amb bicicleta per terres africanes,el que, segons Cabellut, li va permetre apreciar altres aspectes de la vida humana.
Amb 52 anys d'edat, torna a la ciutat de Barcelona amb l'exposició que per a ella és 'més personal' i es mantindrà a la Fundació Vila Casas fins el proper 21 de juliol.
La mostra deixa palès que la producció artística de Lita Cabellut ha experimentat una evolució vers un treball de contorns més definits i pinzellada més continguda, deixant enrere la sinuositat monocromàtica per introduir-se en un període figuratiu d'àmplia gamma cromàtica.
En aquesta ocasió, Cabellut elabora un treball de factura expressionista que connecta amb el corrent alemany de principis del segle XX, per desenvolupar una particular variació contemporània.