Descalça de principi a fi, propera i alhora volàtil, l'artista ha estat capaç de seduir des de l'estrip, de crear ambients boirosos, de convertir cada esclat rítmic en elegància i bellesa. D'una a una, Makovski ha mostrat a Vic les armes que la fan irresistible: una veu dúctil i amb una personalitat única, una presència escènica que sap interpel·lar l'oient, i unes cançons que remouen i que ens fan partícips del viatge que la pròpia artista va cloure amb el seu darrer disc, Chinook Wind (2016).
Feia quatre anys, des de Thank you for the boots (2012), que Maika Makovski no publicava un recull de cançons noves. Concebut com a viatge, el seu darrer treball és, literalment, això: un trajecte de Canadà a Macedònia, en una suggeridora recerca d'arrels i de llocs on subjectar-se per fer un prodigiós salt al buit. Ara, a Vic, el recorregut agafa un nou impuls: totalment entregada al públic, Makovski posa el comptador a zero per regirar un concepte musical que adopta una nova forma i que guanyarà molts més adeptes.
Festa de balls per salvar el món
Un cop acabada l'actuació de Makovski, el Mercat de Música Viva de Vic ha viscut l'estrena del Premi Puig-Porret 2015, Festa de balls per salvar el món, una obra irònica –i amb punts delirants– sobre la història de la humanitat a partir de coreografies. Humor, ball i música en directe s'han unit en un espectacle que ha frivolitzat amb els grans moments de la història recent a partir de la idea que tots els grans esdeveniments han estat causats per una coreografia absolutament fatal.
Èxits com La Mayonesa, cançons de Grease o el ball irresistible de Michael Jackson han servit per explicar algunes catàstrofes contemporànies. La iniciativa ha estat dirigida per Miguel Ángel Blanca i és el segon muntatge de la companyia La Generació Feliç. Compta amb les interpretacions de Jordi Vilches i María García Vera, i amb la música en directe de Joan Colomo, Sara Fontàn i Edu Pou.
Jordi Vilches, un dels protagonistes de «Festa de balls per salvar el món» Foto: José M. Gutiérrez
