L'emocionant esclat d'alegria del poble d'Alcarràs amb la victòria de Carla Simón

La directora barcelonina fa història a la Berlinale, coronant-se amb l'Ós d'Or com a millor pel·lícula del festival

Publicat el 17 de febrer de 2022 a les 08:08
"I la millor pel·lícula és... Alcarràs". Un esclat d'alegria, de joia i un esdeveniment històric. La victòria de la directora de cinema Carla Simón al Festival Internacional de Berlín situa la cinematografia catalana a la cúspide de la indústria i del sector. Després d'haver-se endut el merescut premi de Millor Òpera Prima el 2017 per Estiu 1993, l'expectació d'ahir a la nit per la possible victòria de Simón va ser seguida amb molta expectació a tot el país, a la resta de l'Estat i en especial al poble d'Alcarràs.

L'eufòria va ser immensa al poble del Segrià, que la victòria (ja de per si la pel·lícula ho feia) a la Berlinale situa el municipi rural al mapa mundial. La pel·lícula, que s'anomena Alcarràs, ja va ser tot un esdeveniment en el seu rodatge a la zona, amb l'ajuda de desenes de persones del poble. Així va esclatar d'alegria el poble, en saber la notícia:
 
"L'experiència de fer una pel·lícula ha sigut brutal però no tinc paraules per expressar el que acaba de passar", ha dit Montse Oro, actriu d'Alcarràs, després de conèixer que la pel·lícula de Carla Simón, rodada en català i en concret amb el dialecte nord-occidental, s'ha endut l'Os d'Or. "Quan la vam veure per a nosaltres ja era un superpremi i pensàvem que ens tocaria però és que clar, ha tocat", ha afirmat Oro. 

Alcarràs retrata l’últim estiu d’una família dedicada a la recollida del préssec en aquesta població lleidatana. No hi haurà una altra collita, ja que el propietari de les terres que van conrear durant dècades, per contracte verbal, les dedicarà ara a un altre negoci més lucratiu: les plaques d’energia solar. Com en el seu primer llargmetratge, la història parteix d'una experiència personal, la mort del seu avi.

La cineasta gravita sobre les relacions familiars, a les que incorpora el xoc entre diverses generacions que viuen juntes. El film s'imprimeix de reivindicacions socials, com el manteniment de l'agricultura enfront del model per explotar les energies renovables en un entorn rural en crisi.
 
La tria dels actors que havien de formar l'elenc es va iniciar el 2019, just abans de la pandèmia. L'equip de la pel·lícula va anar a desenes de festes majors del Segrià i el Pla d'Urgell per buscar perfils adequats i els convidaven a participar el càsting, on van acabar participant unes 9.000 persones. El premi és una fita històrica del cinema a l'Estat, ja que és el primer cop que una cinta s'endú el premi més important del festival.