Després d’una breu aparició inicial, l’octubre de 1946, a la revista Le Journal de Spirou, el 7 de desembre d’aquell mateix any, l’Almanach 1947 de la prestigiosa publicació juvenil va acollir a les seves pàgines la primera aventura de Lucky Luke, un dels personatges de còmic més famosos de la història que enguany compleix 75 anys.

Una efemèride que ens serveix per repassar deu curiositats sobre el cowboy solitari que dispara més ràpid que la seva ombra que potser desconeixies.

[h3]1. Arizona 1880, l’inici de la història[/h3]
Amb guió i dibuix d’un joveníssim Maurice de Bévère, un il·lustrador de només 23 anys i que signava les seves creacions amb el sobrenom de Morris, la primera aventura de Lucky Luke duia per títol Arizona 1880 i narrava la persecució dels dos responsables de l’assalt d’una diligència. Aquell primer Lucky Luke es caracteritzava pels trets arrodonits dels personatges, en un llenguatge visual molt proper al de l’animació, i per la rudesa de la seva conducta, farcida de trets, persecucions i baralles.

[h3]2. El canvi imprès per l’arribada de Goscinny[/h3]
Lucky Luke va fer un canvi radical de caràcter arran de l’entrada de René Goscinny, el futur creador d’Astèrix juntament amb Albert Uderzo, com a guionista. La col·laboració, que va començar el 1955, era, inicialment, gairebé clandestina i feia que el nom de Goscinny no aparegués a la portada i només es poguessin descobrir les seves inicials a la primera i a la darrera pàgina de les aventures. Goscinny, que va fer el guió d’una quarantena d’àlbums, va portar el personatge al seu punt més àlgid introduint un humor molt singular i canviant el comportament rude que el cowboy tenia als seus inicis per una actitud més pacífica que feia que utilitzés la seva habilitat per desarmar els seus enemics més que no pas per matar-los.
 
[h3]3. Una història del Far West[/h3]
La setantena d’àlbums de Lucky Luke que va dibuixar Morris, i que, des de la seva mort, el 2001, es completen amb els 9 de la sèrie que són responsabilitat d’Achdé, són una autèntica crònica de l’Oest americà de finals del segle XIX. Totes les seves aventures estan farcides de referències històriques i de protagonistes reals dels successos més remarcables d’aquell salvatge Oest. És així com la banda dels Dalton, formada per quatre germans que, entre 1890 i 1892, van atemorir el Far West americà assaltant bancs i trens, va donar peu als famosíssims germans Dalton, enemics acèrrims de Lucky Luke. Un cowboy que també va haver d’enfrontar-se a cèlebres personatges inspirats en el bandolerisme real de l’Oest americà del segle XIX com ara Billy the Kid, Calamity Jane o Jesse James.

[h3]4. Un univers molt masculí[/h3]
Un dels consells que Jean Doisy, redactor en cap de la revista Spirou, va donar al jove Morris quan aquest va començar a dibuixar les aventures de Lucky Luke va ser el d’evitar les dones, “un tema perillós”, segons les paraules literals de l’editor. La família Dupuis, propietària de Spirou i de l’editorial on es van publicar les primeres aventures del cowboy era molt catòlica i conservadora i no apreciava gaire els temes femenins. De fet, les primeres dones no van ocupar petits papers en les històries de Morris fins al 1961 i van haver d’esperar a 1965 per convertir-se en protagonistes principals gràcies a Calamity Jane. Des d’aleshores, diversos personatges femenins han aparegut a les aventures mirant de corregir la misogínia inicial de la sèrie.
 
[h3]5. Víctima de la censura[/h3]
Arran de la vigència de la llei francesa de 1949 sobre les publicacions destinades als lectors més joves, que prohibia fer apologia del robatori, de la mentida, de la disbauxa o de la mandra, les aventures de Lucky Luke van ser sovint víctima de la censura i de l’autocensura. Les escenes d’assassinats, els tirotejos, o els diàlegs massa explícits van ser retocats pels responsables de Dupuis per adequar-se a la legislació i als principis que regien les seves publicacions.

[h3]6. El dia en què Lucky Luke va deixar de fumar[/h3]
Tot i que no va començar a fumar fins al seu quart àlbum, publicat el 1952, durant molt de temps va ser habitual veure Lucky Luke enrotllant una cigarreta o aguantant-la als seus llavis. Al llarg de gairebé tres dècades, el tabac va ser un dels grans protagonistes de les seves aventures, fruit de la inspiració que Morris havia trobat en Gary Cooper, el popular actor de westerns americans que també acostumava a sortir fumant als seus films.
El 1983, Lucky Luke va deixar de fumar a conseqüència de la censura nord-americana sobre els dibuixos animats que va fer que, en iniciar-se la producció de la seva popular sèrie televisiva, el cowboy substituís la cigarreta per un bri d’herba. Una decisió que també es va traslladar als còmics i que va provocar que, el 1988, Morris fos condecorat per l’Organització Mundial de la Salut pel seu paper en la lluita contra el tabaquisme.

[h3]7. Un cowboy contra el racisme[/h3]
En la darrera de les seves aventures, Un cow-boy dans les coton, publicada el 2020 amb guió de Jul i dibuixos d’Achdé i que, malauradament, no ha estat traduïda al català, Lucky Luke tracta, per primera vegada, la temàtica del racisme. Ho fa introduint la figura històrica de Bass Reeves, el primer xèrif negre a l’oest del Mississipí, i traslladant l’acció a Louisiana tot mostrant les dramàtiques condicions de vida de la població negra que treballava als camps de cotó i que era objecte de la persecució racista del Ku Klux Klan.
Amb aquesta aventura, Lucky Luke es fa perdonar haver caracteritzat durant molt de temps els mexicans com a dormilegues o els amerindis com a parlants d’un mal anglès, unes representacions que li van valdre no poques crítiques al seu creador.
 
[h3]8. Els còmics de Lucky Luke, a la foguera[/h3]
És precisament aquesta representació estereotipada dels pobles originaris d’Amèrica del Nord el que va provocar que les biblioteques del Consell Escolar catòlic Providence, que agrupa una trentena d’escoles francòfones d’Ontario, decidissin retirar tres còmics de Lucky Luke de les seves prestatgeries igual que van fer amb cent cinquanta-dos altres títols, entre els quals hi havia còmics distingits com els que protagonitzen Astèrix o Tintín. Aquesta polèmica decisió  va anar acompanyada de la crema de centenars de llibres, en un acte que pretenia ser de desgreuge envers les primeres nacions pobladores del Canadà però que recordava massa temps pretèrits i règims d’infaust record.

[h3]9. Un cowboy que parlava català[/h3]
El personatge de Lucky Luke es va convertir en un dels principals referents del món del còmic per a les generacions que van créixer a Catalunya durant els anys 80. Els seus àlbums van ser publicats en català per la desapareguda Grijalbo i, posteriorment, per l’editorial Barcanova, al mateix temps que la sèrie de dibuixos animats produïda el 1983 era doblada a la nostra llengua i emesa per TV3. Les històries aparegudes a partir de 1992, però, ja no poden llegir-se en la nostra llengua. Un fet que fa impossible gaudir, en català, de les excel·lents noves aventures de Lucky Luke realitzades per Jul i Achdé. Una autèntica llàstima que posa en evidència el retrocés del català en un espai, el de les publicacions infantils i juvenils, que havia estat una de les banderes de la seva normalització.
 
[h3]10. La importància de les traduccions[/h3]
Les traduccions de clàssics del còmic com Lucky Luke són importants per la seva contribució a la normalització de la llengua i a la lectura en català entre els més joves, certament, però no només per això. La prova la tenim en la traducció de la primera aventura de Lucky Luke dibuixada per Achdé que duia per títol La Belle Province (La Bella Província) i que feia referència al Quebec. A diferència de la majoria de traduccions internacionals, que van optar per titular l’obra Lucky Luke al Quebec, degut al fet que Belle Province és un dels sobrenoms amb els quals els francòfons designen aquest territori, la traducció castellana va preferir Lucky Luke en Canadá. Una decisió gens neutra que evidencia, per si quedava algun marge de dubte, com n’és d’important tenir traduccions en la pròpia llengua.