Revisar el catàleg coherent d’Edicions Poncianes és endinsar-se en un territori de llibres de qualitat, en un amfiteatre pictòric de voluminositats úniques que serien impensables en altres segells. Tant les obres dedicades a Joan Ponç, des de Capses secretes fins a Carrer de Joan Ponç, com les de noms que han estudiat i analitzat la seva obra i per això el pintor de l’ignot, de l’obscur i també de la llum reverbera en els universos d’altri.

El cas de Lluís Calvo és flagrant, en aquest aspecte, perquè ell mateix és autor de l’assaig El meridià de París, que ja ha arribat a la sorprenent segona edició, però Calvo també ha estat prologuista del Diari d’artista i altres escrits de Joan Ponç, d’Un sereno en el cementiri de l’art de Vicenç Altaió, d’Ignar de Gabriel Ventura i ha fet paratextos per al volum Nochera de David Caño i Jordi Pagès, tots quatre llibres en diferents col·leccions d’Edicions Poncianes.
 
Sigui com sigui, gràcies a Edicions Poncianes i a l’Associació Joan Ponç s’ha aconseguit que el llegat del més visionari dels pintors de Dau al Set estigui viu i reverberi i hagi tingut tanta tirada entre les veus poètiques dels Països Catalans. I això, dit fa uns anys, hauria sonat estrambòtic i impossible. Ara mateix, però, una nova publicació ens torna a permetre obrir les portes de la percepció per celebrar, de bell nou, Joan Ponç i les seves lletres, que sempre és una boníssima excusa per enfrontar-nos als seus quadres portentosos, habitats per dimonis, criatures obscenes, miracles quotidians i fantasmagories delicioses. I aquesta nova publicació, edició a cura de l’experta Pilar Parcerisas, és Quadern de correspondències de Joan Ponç.
 
Unes cartes sensacionals

Pilar Parcerisas ha tornat a fer una feina esplèndida. Si ja fa uns anys va aconseguir ficar, en un sol volum integral i mastodòntic i genial com Ponç abans de Ponç, tots els textos relacionats amb l’artista, ara ha aconseguit una gesta igual d’oportuna: eixamplar aquell volum mític i arreplegar aquestes correspondències amb figures fonamentals com Joan Brossa, José Corredor-Matheos, J.V.Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Perucho o Joan-Josep Tharrats, entre altres. El llibre té cartes sensacionals, com la que apareix d’Antoni Tàpies, que no se sap si és un convit o una amenaça.
 
Tanmateix, m’encanta comprovar que un creador, a qui molts varen voler enfonsar, lluitava contra les ombres i es marcava pautes talment Joan Ponç: “Futuro bis. (Espiritual y Material): La divulgación internacional de mi Trabajo, tarde o temprano atraerá a los marchantes, incluyendo los más importantes.” No s’equivocava. Ara mateix celebrem el resultat dels seus esforços amb aquest llibre important.