La presidenta d'Aragó, Luisa Fernanda Rudi, en una imatge d'arxiu Foto: ACN

L'esperpent lingüístic que suposa eliminar del corpus legislatiu aragonès el reconeixement de la llengua catalana que es parla a la Franja de Ponent es consumarà aquest dijous, quan les Corts d'Aragó votin la reforma de la Llei de Llengües, que fins ara reconeixia el català i l'aragonès -tot i que sense dotar d'oficialitat aquestes llengües- i que segons el nou articulat dóna al català el nom de Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental (LAPAO) i a l'aragonès el de Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirenenca i Prepirinenca (LAPAPYP), un galimaties delirant perpetrat amb l'única voluntat d'eliminar tota referència al català.

Aquest doble lingüicidi s'aprovarà previsiblement amb els vots del Partit Popular i del Partit Aragonès (PAR), després que el passat 26 d'abril aquests dos grups van rebutjar les esmenes presentades per CHA, IU i PSOE. De fet, els tres grups de l'oposició van acabar abandonant la comissió en què es tramitava el projecte per manca d'acord, de manera que ha estat tramitada durant vuit mesos en una comissió parlamentària en què s'han quedat sols PP i PAR, els dos grups que donen suport a l'executiu presidit per Luisa Fernanda Rudi.

Amb la nova llei es negarà l'existència de catalanoparlants a la Franja i es deroga un text que tot just reconeixia tímidament que a l'Aragó es parla català i aragonès a més de castellà. En una argumentació delirant, la llei, que treu al català els pocs drets que tenia, s'hauria fet per evitar "qualsevol tipus d'imposició". Així, amb la voluntat d'evitar aquesta suposada "imposició", l'escolarització serà íntegrament en castellà però amb caràcter voluntari es reconeixerà el dret a rebre l'ensenyament de lapao i lapapyp a les zones d'ús històricament predominant.

El govern aragonès decidirà sobre els topònims

Segons el text que se sotmetrà a votació aquest dijous, la denominació oficial dels topònims podrà ser, a més de la castellana la que s'usa al territori de forma tradicional. Correspondrà al govern aragonès, després d'escoltar l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua que preveu crear la nova llei, qui determinarà els topònims de la comunitat, així com els noms oficials dels territoris, els nuclis de població i les vies interurbanes.