El 61% de les queixes fan referència al sector privat. Especialment, al sector de l'hostaleria i la restauració, que acumula gairebé el doble de queixes (249) que el segon més conflictiu, el de les empreses de servei (142). Pel que fa a les empreses privades més assenyalades són Endesa, Energía XXI i E-distribución (26 queixes), el Grup Quirón (22), TripAdvisor (20), Securitas Direct (19) i Caixabanc (19).
[noticiadiari]2/261780[/noticiadiari]
Pel que fa a l'Administració, la Generalitat continua acumulant més queixes que qualsevol altra, amb un 33,5% del total. La institució pública que més queixes va rebre el 2022 amb diferència és el Departament de Salut (108), amb el 44,8% de les queixes referents a la Generalitat. Molt lluny, queden l'Ajuntament de Barcelona (43) i Renfe i ADIF (38), que tancarien el podi si no es tinguessin en compte el conjunt de les universitats.
[noticiadiari]2/264688[/noticiadiari]
En aquest sentit, les queixes en l'educació superior i professional han augmentat exponencialment els darrers anys i els centres universitaris han esdevingut l'epicentre de les reivindicacions a favor del català. La pitjor parada és la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb 43; seguida de la Universitat de Barcelona (UB), amb 35; la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb 22; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb 18; i la Universitat de les Illes Balears (UIB), amb 17.
Finalment, l'informe de l'ONG del català tenyeix de vermell el Barcelonès, la comarca amb una major proporció de queixes, i l'àrea metropolitana (AMB) en general. Concretament, a Barcelona, les queixes es localitzen als districtes de les Corts, Gràcia, l'Eixample i Ciutat Vella. A més, els homes continuen sent el gènere que més es queixa (58,8%) i els principals focus de conflicte són l'atenció oral o escrita, seguida de la informació per al públic i anunciada per megafonia, la llengua del producte i les webs i serveis en línia.
La «minorització» del català
Amb tot, Plataforma per la Llengua atribueix la situació de "minorització" que pateix el català al règim jurídic "d'inspiració supremacista castellana". Per això, exigeix l'avenç cap a estatus lingüístics com els que gaudeixen les llengües cooficials d'Eslovènia o Suïssa, per revertir el retrocés de la llengua a favor del castellà.[noticiadiari]2/264388[/noticiadiari]
[plantillavirals]
