Quan pensem en les obres de Shakespeare imaginem peces llargues, de vegades una mica complicades de seguir i, si no s’és un fanàtic, potser s’està familiaritzat amb els clàssics –Hamlet, Romeu i Julieta, Macbeth– però no amb Timó d’Atenes, Enric VI o La comèdia dels erros. Per aquest motiu, els membres de la companyia anglesa Forced Entertainement presenten al Teatre Lliure l'obra Complete Works: Table Top Shakespeare. L'espectacle dona a conèixer la narrativa del dramaturg anglès d’una manera molt original: damunt d’una taula de fusta, amb tot tipus d’estris quotidians que representen els diferents personatges i amb un anglès planer.
 
"És important deixar clar que no fem poesia –explica el membre de la companyia Robin Arthur–. Dalt de l’escenari som sis persones com vosaltres que expliquen una història amb el llenguatge del dia a dia i amb estris corrents, perquè les històries ja són prou complicades". Així doncs, no hi trobarem Hamlets de cinc hores, sinó que "cada peça es condensa en menys d’una hora i l’espectador és lliure de veure’n tantes com vulgui", rebla.
 
Tot i que cadascun dels actors aborden la història d’una manera diferent, tenen certs punts en comú. "Una de les poques normes és que no pot haver objectes que evoquin vida humana o animal perquè el factor humà ja hi és amb els actors", afirma la component de la companyia Cathyn Naden. Sense més límit que aquest, l’elecció de cada estri és instintiva. "Hi ha objectes que venen a tu. De vegades, l'associem a un personatge pel tema de la nacionalitat. Altres, en canvi, anem a contracorrent de manera que si representem un rei, triem objectes poc reials", afegeix Naden.
 
Alt nivell d’improvisació i d'intimitat
 
"Abans de sortir a l’escenari ens fem una llista de les escenes però no ens escrivim el que direm", assegura la britànica. "És més aviat una conversa, perquè ja hem llegit les obres i hem mirat les pel·lícules, les coneixem bé". Aquest alt nivell d’improvisació –assegura la membre de la companyia– atreu als grans coneixedors de l’obra de Shakespeare perquè se senten intrigats per veure el muntatge. Tot i així "sempre t’ho passes més bé veient una obra que no coneixes pel factor sorpresa", opina Arthur.
 
La performance és, sens dubte, una bona manera d’involucrar a tot tipus de públic en la narrativa de Shakespeare de manera íntima. De fet, cada obra tindrà un aforament de cent persones. Arthur considera que és un espectacle de petit format i que "si es fes en un gran teatre, els de les files del darrera necessitarien binocles". Això sí, els que en gaudeixin, "mai més veuran els estris de la cuina o del bany de manera igual", assegura Naden. "Al públic els fa gràcia que persones adultes juguin amb objectes tan propers. Aquest tipus de representació pot arribar a ser addictiva", confessa.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=yjJ_nY273i4[/youtube]