"Ja tocava, vuitanta anys després de la invenció del cinema sonor, que el català es normalitzés en aquest món" ha dit el conseller Tresseras a Nació Digital després de l'aprovació de la Llei del Cinema. El Parlament ha aprovat aquest dimecres aquesta esperada llei amb els 117 vots a favor del partits que donen suport al Govern -PSC, ERC i ICV-EUiA- i del principal grup de l'oposició, CiU. PPC i grup mixt hi han votat en contra. El text aprovat garanteix l'equiparació del català i el castellà a les sales i preveu que, quan s'estreni un llargmetratge estranger a Catalunya, les empreses distribuïdores ho facin doblant o subtitulant la meitat de les còpies en català i l'altra meitat en castellà. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha assegurat que aquesta és una llei 'possible, oportuna i absolutament necessària' que 'corregeix una anomalia' lingüística.
La primera Llei del cinema de Catalunya ha esta
t aprovada aquest dimecres pel Parlament. La llei entrarà en vigor sis mesos després de la seva publicació al Butlletí Oficial del Parlament, que es pot fer en un termini de 15 dies després de la seva aprovació.

L'article 18 de la Llei del cinema, el més debatut durant el tràmit parlamentari, estableix que les empreses distribuïdores tenen l'obligació de distribuir el 50% de totes les còpies analògiques en versió en llengua catalana, quota que s'ha de respectar tant en el còmput de les còpies en versió doblada com subtitulada. En el cas del suport digital, totes les còpies distribuïdes hauran de tenir incorporat un accés lingüístic en català. Aquesta obligació, segons recull l'articulat, es podrà implantar de forma progressiva durant set anys.

Una llei 'possible, oportuna i absolutament necessària'

En conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha assegurat que la iniciativa d'aquesta llei es planteja en el marc del desplegament de l'Estatut i que és una llei 'important' a més de 'possible, oportuna i absolutament necessària'.

Tresserras ha afegit que la llei s'ha fet amb tres eixos bàsics: el suport a la indústria, la millora de l'oferta i la normalització lingüística en el sector. Així, Tresserras ha qualificat d''inacceptable' que, 80 anys després de la irrupció del cinema sonor, la llengua catalana estigui considerada com una llengua 'de segon nivell' amb només un 3% al cinema i ha assegurat que la llei corregeix aquesta 'anomalia'.

La llei procura 'garantir la conciliació entre els interessos industrials i els drets de la ciutadania i disposar d'una oferta cinematogràfica que tingui un tracte 'respectuós i digne' respecte de la llengua que és 'específica, singular i distintiva del país'. Tresserras ha dit que la llengua catalana requereix un tracte 'd'igualtat, no de privilegi'.

La presidenta de la comissió de Política Cultural encarregada de seguir el tràmit parlamentari de la llei, la diputada d'ERC Maria Mercè Roca, ha recordat que més del 50% de les al·legacions van tenir alguna repercussió en el text i que l'actitud dels ponents va ser 'exemple de respecte per les idees dels altres i de voluntat d'acord'.

Els vots a favor

El diputat de CiU, Jordi Cuminal, ha anunciat que el seu partit votaria a favor de la llei després d'agrair la bona entesa amb els grups parlamentaris i lamentar que no s'hagin entès 'gairebé gens' amb la conselleria, 'un fet trist', ha dit.

Tot i que Cuminal ha advertit que el resultat 'hauria pogut ser millor' i que el tràmit d'urgència 'no hi ha ajudat', ha assegurat que la llei de cinema 'ara és molt diferent de com va entrar al parlament'. Ha recordat que ara la llei no inclou imposts pels exhibidors, contempla un pla industrial per a la digitalizació, inclou quotes tant per la distribució com per l'exhibició i regula també les còpies digitals i no sols les analògiques.

Cuminal ha afirmat que CiU 'amb els temes de país no falla' i que l'aprovació d'aquesta llei és un 'acte de capacitat democràcia' perquè la gent podrà escollir amb quin idioma vol escollir cinema. Tot i això, Cuminal ha lamentat que el debat s'hagi centrat en l'aspecte lingüístic i que productors i creadors n'hagin quedat 'una mica al marge'.

El diputat del PSC Josep Maria Balcells ha advertit que avui, 'més enllà de la sentència desestabilitzadora que apareix com un fre a la nostra autonomia', es demostra que 'el país és viu'. Balcells ha dit que avui s'aprova una llei 'important', 'cridada a fer història' i 'de referència' que 'cap govern anterior es va atrevir a plantejar com a llei'.

Balcells ha recordat que és un projecte de llei amb àmplia majoria i ha confessat que, al llarg de la tramitació, ha sentit que a vegades el principal grup de l'oposició s'hi sentia 'incòmode' i ha advertit que 'CiU no es podia negar a votar un projecte de llei com aquest'. El diputat del PSC ha afegit que el fet d'obtenir majoria qualificada permet qualificar el text de llei 'ambiciosa i de país'.

Balcells ha recordat el debat obert amb dels exhibidors i ha assegurat que ha entès les reticències del sector, però ha advertit als empresaris que 'no estem en guerra, estem al seu costat'. El diputat del PSC ha afirmat que la llei és una 'pressió per posar-se al dia' per tal de 'dinamitzar' la indústria cinematogràfica catalana.

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha assegurat que aquesta és una de les lleis 'més importants' de la legislatura i que 'marcarà un abans i un després'. Puiggcercós ha qualificat la llei de 'valenta' tot i coincidir amb la sentència del TC sobre l'estatut.

Puiggcercós ha dit que amb aquesta llei s'acaba la 'marginació humiliant' de la llengua catalana en el cinema i que el text 'no margina ningú' i en l'àmbit lingüístic 'menys' perquè acaba generant una 'progressió per arribar a la igualtat', 'qui vulgui anar més enllà és que té un sentiment de contrarietat contra el que és la normalitat i el dret a decidir', ha afegit. Amb aquesta llei 'mai més cap ciutadà s'haurà de sentir com un estranger en el seu propi país', ha sentenciat Puiggcercós.

La portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, ha lamentat que el centre del debat polític hagi estat l'article 18. 'Ens hagués agradat un debat més normal sobre la llei, més de país normal que es planteja la regulació d'un sector cultural', ha dit. En canvi, ha continuat, el PPC i el grup mixt han fet un 'conflicte' d'una qüestió 'normal', i s'ha queixat fins i tot de la intervenció d'aquest dimecres del diputat de CiU Jordi Cuminal.

Camats s'ha dirigit especialment al PPC i ha recordat que fins i tot 'fan un problema d'acatar el que el poble aprova per majoria', en referència al recurs contra l'Estatut. 'No han parat fins que han aconseguit malmetre el text amb l'ajuda còmplice del TC', ha subratllat, i ha apuntat que el PPC no pot demanar respecte per a la llibertat si no s'ho aplica amb l'Estatut. L'ecosocialista ha lamentat finalment que els grups no hagin estat 'prou agosarats' i no hagin apostat realment per l'obra cinematogràfica en versió original.

Els vots en contra

El diputat del PPC, Rafael López, ha dit que des del seu grup s'havia demanat que es posposés el debat de la llei per després de conèixer tota la sentència i ha justificat que han votat en contra de la llei perquè 'el que era, és i serà'. López ha dit que la llei 'no ha canviat gaire' i que l'article 18, referit a l'àmbit lingüístic, 'no ha variat gens ni mica'.

López ha acusat el govern de no fer cas als problemes del sector i de tirar endavant una llei 'que crea problemes on no n'hi ha'. López ha assegurat que el seu grup n'està 'totalment en contra' i que hi havia una alternativa però no se n'ha fet cas.

El portaveu del grup mixt, Albert Rivera, ha assegurat que han votat en contra perquè aquesta llei farà que molts treballadors es quedin sense feina i que s'hagin de tancar cinemes. Rivera ha recordat que, com advertien els exhibidors, aquesta llei ha posat 'l'estocada mortal' al cinema a Catalunya. Rivera ha acusat el govern de tirar endavant el debat final malgrat la sentència del TC, la 'reacció pròpia del catalanisme polític', ha dit.

Reaccions a l'aprovació de la llei

El president de l'associació de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), Xavier Atance, ha felicitat l'arribada d'una llei que comença amb una majoria àmplia, però ha recordat que el debat s'ha centrat molt en l'article 18 i que com productor hagués estat 'molt més atrevit'.

Atance ha dit que el sector dels productors, com a creadors de l'obra audiovisual que són, hauria 'preferit' que la llei 'potenciés realment la VOS', tot i que ha assegurat que Catalunya té un dels millors doblatges del món. Atance ha dit que era una 'bona ocasió' per trencar amb la dinàmica del doblatge heretada de l'època dictatorial.

El degà del Col·legi Professional de l'Audiovisual de Catalunya, Daniel Condeminas, ha assegurat que és un dia 'important' perquè s'aprova la primera Llei del cinema de Catalunya, una llei que 'va molt més enllà del que ha estat l'element central i polèmic', ha dit Condeminas.

El degà ha remarcat algunes millores fetes al text a partir de les al·legacions presentades durant la comissió com són la concreció de la formació en cultura cinematogràfica i audiovisual, el fet de deixar oberta la possibilitat de crear una entitat específica dintre del Govern que porti els temes de la indústria cinematogràfica i audiovisual i que s'hagin establerts mecanismes pel cinema fet aquí.