La llengua té un paper clau a l'hora d'integrar nouvinguts a la identitat catalana

La tercera edició del seminari Semicercles de Plataforma per la Llengua assenyala que el vincle entre llengua i identitat col·lectiva és una oportunitat per al català i un antídot contra les actituds intransigents

Conferència de Plataforma per la Llengua sobre llengua i identitat
Conferència de Plataforma per la Llengua sobre llengua i identitat | @llenguacat
Redacció
19 d'octubre de 2024, 20:28

"Una identitat eminentment lingüística permet i facilita la incorporació de nous membres". Així ha donat la benvinguda la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, al seminari Semicercles que s'ha celebrat aquest dissabte a Barcelona. Titulat "La pertinença a un poble. La llengua i la identitat a debat", ha arribat a la conclusió que la llengua té un paper clau a l'hora d'integrar nouvinguts a la identitat catalana

Més de 180 persones han assistit a la jornada, en què Antoni Simon Tarrés, Peter A. Kraus i Maite Puigdevall han analitzat el vincle entre la llengua i la identitat col·lectiva i han explicat de quina manera en el cas de Catalunya la identitat ha estat lligada tradicionalment a la llengua, fet que li ha donat una gran capacitat d'inclusió. 

Simon Tarrés, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha analitzat com la llengua es va utilitzar durant els segles XVI i XIX per a la construcció estatal-nacional espanyola, fins al xoc amb el nacionalisme català emergent a final del XIX. 

Pel que fa a Kraus, de la Universitat d'Augsburg, ha permès  resseguir el recorregut del debat sobre la llengua i la nació al llarg del segle XX a Catalunya i al món fins a dia d'avui, i conèixer el component integrador de la llengua en les identitats modernes i en el context català. Kraus ha apuntat que el repte principal del segle XXI és dissenyar polítiques institucionals que afrontin el multilingüisme de manera innovadora i que creïn dominis ben definits per a l'adquisició i l'ús de repertoris lingüístics plurals i complementaris.

El futur de la llengua depèn de l'habilitat dels ciutadans de crear comunitat. Aquesta ha estat la conclusió de la conferència de la sociolingüista de la UOC Maite Puigdevall, que ha assenyalat la diversitat d'orígens de les persones residents a Catalunya. La sociolingüista ha conclòs que "les llengües no tenen sentit si no són com a pràctiques que constitueixen comunitats, i, per tant, no té sentit aprendre una llengua si no es té una comunitat amb qui parlar-la".