"No sóc un filòsof, ni tinc ànima d'assagista. Sóc narrador", així ho afirma Màrius Serra des de l'aparador de la Metal·listeria Bolívar, l'espai on aquest dilluns ha decidit "mostrar-se, amb total transparència" per mirar de resoldre la gran pregunta que es fa tothom qui el coneix: d'on treu el temps per fer tot el que fa? El seu darrer llibre és una resposta voraç a un esperó existencial, convertit en un exercici que demostra el talent de Serra com allò que és, "un narrador", sempre amatent al joc, sempre amb el lector al punt de mira, sempre sentint plaer en el fet d'escriure i de mostrar mons de creativitat esclatant.

I sempre defugint etiquetes i reduccionismes. "Està molt bé que la literatura catalana es posi a l'aparador", explica, somrient, mentre resol l'enigma del lloc escollit per a realitzat aquesta performance orgànica, i ben viva, de presentació D'on trec el temps (Empúries, 2017), el llibre que publica just un any després de l'esplèndida Res no és perfecte a Hawaii. "Així mostrem la literatura en si i, de pas, la relacionem amb la gent, en un comerç centenari de Barcelona", rebla. L'obra consta de 24 capítols, dividits en tres parts que tenen la voluntat "d'interpel·lar el lector i de desactivar la por del mateix lector a la pàgina en blanc".
 
La primera part es pot llegir en menys d'un minut, de manera que en vint minuts ja podem tenir una lectura global. Els textos de cada segona part i els textos literaris que completen la tercera van precedits d'un TEL (Temps Estimat de Lectura) calculat en funció a una velocitat lectora mitjana, cosa que permet que el lector sàpiga el temps que invertirà en la lectura del llibre, construint-se, alhora, un itinerari. "El llibre té diverses velocitats de lectura i moltes fórmules d'abordatge", així com també té moltes vocacions: i trobarem set contes, poemes i versificacions de creació pròpia, textos d'altres autors, i diversos vincles amb obres i lectures.
 
Administrar el temps "igual que els diners"

D'on trec el temps és una barreja de textos de creació, d'assaig i de literatura ergòdica que ens permet construir com una mena de Tria la teva aventura on el temps –i el lector– sempre té la darrera paraula. L'obra és, en aquest sentit, un precís mostrari de l'univers que el mateix Màrius Serra ha creat i conreat al llarg de dècades d'escriptura, d'ofici, d'articles, de xerrades, presentacions i de múltiples aparicions als mitjans.

"Administro el temps igual que els diners, i no invento res si dic que el temps és or", diu. Un bé preuat que esdevé tresor en mans d'un escriptor que té el do de sumar i d'irradiar optimisme, mai de restar o d'aixecar murs. "La vida és temps", tal com afirma en el pòrtic del llibre, de la mateixa manera que es reafirma a Incerta glòria, ara que la conjuntura l'ha posat al centre de l'actualitat: "Venim de l'absència i anem al macabre", diu en Soleràs en un dels passatges l'obra de Joan Sales.

Llibre singular, D'on trec el temps és un exemplar interactiu que beu d'aquells autors que també serpentejaven entre gèneres, com Julio Cortázar ("he tingut molt en compte obres com Último round o Vuelta al día en 80 mundos") o com el Georges Perec d'Espècies d'espais. Una literatura que es mostra a través de la reflexió, feta des de l'ara i l'aquí i que mostra, una vegada més, com n'és de lúdica la mirada d'un autor tocat per la vareta de la lucidesa.