Després de l'èxit aconseguit per Ocho apellidos vascos, era qüestió de temps que n'arribés la seqüela. Aquest divendres s'estrena Ocho apellidos catalanes, dirigida de nou per Emilio Martínez-Lázaro. En una entrevista a l'ACN, el director considera que "no és el millor moment per estrenar la pel·lícula", ja que arriba en un intens context polític a Catalunya amb el debat sobre el procés. "Hem tingut mala sort", ja que en aquest moment, "en la mesura que està molt crispat, hi ha menys recepció per l'humor". I rebla: "Qui hauria pensat que es faria el Parlament i la presidenta Forcadell trauria aquell manifest?".

Berto Romero i Rosa Maria Sardà són les incorporacions més destacades en un repartiment en el qual repeteixen els mateixos actors de la primera part de la pel·lícula i que s'ha rodat, en la major part, a Llagostera, Monells, Vulpellac i també a la ciutat de Girona. La història explica com l'amor entre el sevillà Rafa (Dani Rovira) i la basca Amaia (Clara Lago) es trenca i ella s'enamora d'en Pau (Berto Romero), un català que és nét de la Roser (Rosa Maria Sardà). Això "encén les alarmes" del pare d'Amaia (Karra Elejalde) que decideix viatjar a Sevilla per convèncer en Rafa que ha d'anar a reconquistar la seva filla.

Segona part per treure "suc econòmic"

L'èxit de la primera part va provocar que els productors volguessin fer una altra pel·lícula més sobre el mateix "i treure-li suc econòmic", tal com ha explicat el mateix director. Martínez-Lázaro ha admès que en un primer moment hi havia dues idees sobre la taula i els productors van preferir la de Diego San José, que preferia que els personatges anessin a Catalunya i "jugar amb una altra regió espanyola que tingués conflictes relativament similars amb els de la primera part. A mi em semblava una bestiesa, perquè ho posàvem massa en igualtat. Borja Cobeaga i jo preferíem que es quedessin al País Basc".

Justament, el guionista Borja Cobeaga creu que "més que una pel·lícula sobre Catalunya és sobre la percepció d'un basc a Catalunya". "Sempre hi ha hagut la idea que bascos i catalans estan agermanats en front el centralisme de Madrid, però ens feia gràcia que hi hagués rivalitat". Per exemple, en el fet que fa deu anys ningú no era més independentista que els bascos.
 
Retrat de la catalanitat tòpica

Per la seva banda, Berto Romero ressalta que els guionistes han volgut retratar una certa catalanitat tòpica dividida en dos personatges, el que interpreta Rosa Maria Sardà i el seu. "Ella representa l'esperit català clàssic de l'arrel, una senyora gran que és molt llesta i es fa la beneita, i després hi ha el nét que representa aquesta voluntat de ser més modern i emmirallar-se a tot arreu, però que en el fons és una mica superficial".

Romero creu que els catalans "som una gent amb un gran sentit de l'humor, és evident, som gent irònica i ens distanciem de les nostres coses". Ha apuntat, però, que una altra cosa és que "alguns catalans estiguin seriosos perquè hi ha temes que resulten seriosos. Crec que si un dia s'ha de fer una Constitució catalana ha de protegir que a partir de certa hora del dia ens hem de relaxar, no podem estar en tensió vint-i-quatre hores".

Preguntats per si es plantegen tirar endavant una tercera part, el guionista Borja Cobeaga ha dit que "no hi ha cap idea que els mati i això és fonamental. El que ens va conquistar en aquesta ocasió era fer una pel·lícula més coral i un triangle amorós".

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ebyALRLNdpA[/youtube]