Marvel no aconseguia aquesta profunditat en l'argument -requereix seguir el fil i compromís amb totes les històries anteriors- des d'Infinity War i Endgame. No és un producte per a nouvinguts ni per a persones alienes a les dinàmiques dels còmics: la profunditat i el recorregut dels personatges trenca el metratge, ve de lluny i anirà per llarg. A més, la seva feina no és aquesta. La seva feina és recórrer aventures. I en això, Sam Raimi, el director, és dels millors.
La nova entrega del Marvel Cinematic Universe (MCU) connecta directament amb les històries de la línia principal dels Avengers i de la darrera pel·lícula d'Spider-Man. Raimi -que va dirigir les tres obres originals del superheroi aràcnid, amb Tobey Maguire com a protagonista- es deixa anar en aquesta aventura que aproxima, per primer cop, la saga a un to molt més terrorífic i fosc.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Rt_UqUm38BI[/youtube]
El director requereix reflexos i implicació per part de l'espectador en un dels guions més esbojarrats i que van més de pressa de tot el MCU. Les sorpreses estan assegurades (moltes d'elles inesperades, que és d'agrair) i la frescor que requeria i necessitava el conjunt de films de superherois de Marvel després de les infames històries contemporànies anteriors a Spider-Man i posteriors a Endgame.
És un gaudi permanent per a tots aquells que tenen mínimes nocions de l'univers de Marvel i una delícia absoluta per als que aconsegueixen entendre, contextualitzar i notar les referències que provenen d'històries dels còmics, pinzellades de Raimi i rampells humorístics, sempre presents. El coprotagonisme d'Elizabeth Olsen amb Cumberbatch ens regala una de les millors parelles -tant per història, per profunditat dels personatges com per capacitats interpretatives- de tota la dinastia marveliana.
Elizabeth Olsen, en un moment del film Foto: Marvel (Disney)
La Bruixa Escarlata per fi gaudeix de la potència que demanava el personatge, agafant el relleu de la minisèrie de Disney+ on va assolir maduresa en el seu recorregut. La Casa de les Idees ens presenta una novetat, Xochitl Gomez, que és part imprescindible de la trama però a estones sembla una personatge que passava per allà i prou. Que ningú s'espanti: cameos, sorpreses i girs de guió n'hi ha (i molts).
És el camí que ha de seguir Marvel. Nodrir-se de les històries més potents dels còmics permet a la trama avançar en un desplegament de recursos visuals i d'efectes especials com cap altra saga taquillera pot aconseguir avui dia. Doctor Strange in the Multiverse of Madness és pura diversió i una nova fórmula a tenir en compte per part de la multinacional. Perquè funciona a la perfecció.
