Netflix, HBO, Filmin, Movistar Plus, Amazon Prime Video, Apple TV Plus, Sky, Rakuten TV, YouTube Originals i la flamant Disney Plus. Aquest és el repertori de plataformes de contingut en streaming al qual es pot accedir des de Catalunya, cadascuna d'elles amb un catàleg suficient per tenir a una persona adulta ocupada durant diversos mesos de la seva vida si només es dediqués a consumir-ne tots els seus productes.

El mercat de les sèries i pel·lícules online està saturat. És un fet incontestable (unes 10 plataformes i més de 30.000 títols, entre sèries i films) però és una realitat que el sector és rendible econòmicament, segueix en un creixement imparable i augmenta cada dia en consumidors. És assumible poder mirar la gran quantitat de productes que ofereixen? Es pot seguir el ritme de totes les novetats de sèries i pel·lícules, compaginant horaris laborals, vida social i estar al dia, cada setmana, de les estrenes?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=P7zW53OuvMg[/youtube]
Centenars d'experts, professionals del sector, intèrprets i gurús han interpretat celestialment el canvi de tendència social a l'hora de consumir productes audiovisuals, assegurant que "el futur ja és aquí". El repertori d'avantatges està més que mastegat: comoditat, assequible, qualitat, preu... El ventall de problemes, però, comença amb la massificació de plataformes i títols a oferir, alarmant en xifres, inassumible a l'hora de consumir-les. L'onada ha anat augmentant a un ritme exponencial i vertiginós, competint amb una clàssica (i conservadora) cartellera de cinema que s'amaga darrere els coixins per no haver d'assumir una realitat completament diferent de fa una dècada. 

No, el mercat de plataformes no és assumible. Ni tan sols un professional pot mantenir el ritme d'un tren que va a una velocitat vertiginosa, perdut per un creixement incontrolable de les estrenes, novetats i tendències que cada setmana s'actualitzen. Se solapen, se superen i es consumeixen (en el sentit d'evaporació) en un context més pròxim al del fast food que al de l'anàlisi moderat, que és el que requereix un producte audiovisual.

Les dinàmiques veloces obliguen i encadenen els consumidors a consumir una gran quantitat de capítols o d'hores de pel·lícules, únicament assolible amb maratons. Beneficia això als productes? S'han esgotat les polítiques de mercat de plataformes com Netflix que publicaven totes les sèries d'actualitat d'una tongada? El ritme comença a disminuir i la multinacional es planteja estrenar els episodis al vell estil, d'un en un i periòdicament, com ja ho ha fet amb alguns dels seus productes.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Bt5k5Ix_wS8[/youtube]
Els gegants de l'audiovisual no deixaran de prémer l'accelerador. L'estrena de Disney Plus, posterior a l'aposta d'Apple per crear una plataforma i sent aquesta la predecessora de la sorgida per Amazon Prime (que no es dedicava inicialment a cap contingut audiovisual) escenifica una guerra que recorda les batalles de les productores de Hollywood per aglutinar més espectadors, més pel·lícules, millors intèrprets i més premis. Amb les armes del segle XXI i els smartphones substituint el cel·luloide, el consumidor torna a ser engolit per un tsunami que no deixarà de col·lisionar contra les pantalles.