El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró conserva el text més antic d'Els Pastorets del qual es té coneixement. Es tracta d'un manuscrit datat a Mataró el 1755, obra de Manuel Verdaguer, un mestre mataroní de l'època, titulat com Lo Acte del Naxament del Niño Jesús, altrament anomenat Los Pastorets.
Malgrat el títol, és un text escrit en castellà que segueix la tradició dels antics Autos del Nacimiento del segle XVII, però amb la particularitat que totes les acotacions estan escrites en català. El llibre és ara a l'abast de tothom, ja que forma part d'una exposició commemorativa del centenari de la representació d'Els Pastorets de Mataró de Sala Cabanyes. Paral·lelament, el mes de gener està previst que es publiqui un estudi sobre el manuscrit.
En el transcurs del treball de recerca també s'ha detectat la referència més antiga que es coneix a les representacions d'Els Pastorets a Catalunya. Es tracta d'un decret de 1678 del bisbe de Barcelona, Alonso de Sotomayor, en el qual es prohibeixen representacions teatrals durant diverses festivitats, entre elles Els Pastorets el dia de Nadal. Aquest document es conserva a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, dins la sèrie Registrum Communium, on quedaven anotades totes aquelles decisions preses pel bisbe que afectessin una parròquia o tot el bisbat.
Mataró exposa el manuscrit d'«Els Pastorets» més antic de Catalunya
El llibre, de l'any 1766, és una de les peces més destacades de l'exposició que commemora el centenari de les representacions de l'obra a la ciutat
ARA A PORTADA
Publicat el 20 de desembre de 2016 a les 09:48
Et pot interessar
-
Cultura Pesillà de la Ribera s'omple per batre el rècord de la sardana més multitudinària de la història
-
Cultura Descobertes unes pintures amagades durant 27 anys a la capella Gitana de la presó de la Model
-
Cultura La premsa valencianista (1837-1977)
-
Cultura L'Aragó retira els tècnics del MNAC mentre insisteix en la documentació de les obres de Sixena
-
Cultura Un «Virolai» massiu s'apodera de Les Santes de Mataró
-
Cultura Xoc entre el MNAC i l'Aragó per la documentació de les obres de Sixena