L’estiu, tot i que acostuma a tenir una actualitat més ensopida, també ens regala perles lingüístiques a debatre. En destaco les tres més sonades.
1. Refugi climàtic
És una de les expressions més utilitzades d’aquest estiu, sobretot a Twitter. A més, ha portat cua perquè es veu que no hi havia prou refugi climàtic per a tothom i les instal·lacions no sempre eren obertes quan feia més calor. Però què és un refugi climàtic? La definició tècnica, segons el TERMCAT, és la següent: "Espai, habitualment un equipament públic o privat, que pot proporcionar condicions de confort, principalment tèrmic en episodis de temperatures extremes, amb vista a mitigar els efectes del canvi climàtic". A partir d’aquí, podríem deduir que aquest concepte s’hauria d’aplicar estrictament en entorns urbans i que habitualment és sota cobert. Fora d’aquests contextos, se n’abusa.
Però oh, sorpresa! Quin problema hi ha? També pot ser refugi climàtic, entre altres, un espai verd ombrívol, una arbreda, un pati o l'ombra d'un arbre. És un concepte tan bast que té molts punts de convertir-se en una nova expressió de moda, totalment propagandística de l’Administració, oi? Qualsevol oportunitat de frescor és un “refugi climàtic”. Ara tot són refugis climàtics, així com tot “ho gestionem” o “ho implementem”... Però la gent no va dient “me’n vaig al refugi climàtic a llegir”, sinó que diu, de manera més concisa i planera “me’n vaig a la biblioteca a llegir” o “on sigui a llegir”. D’aquesta manera, el monyo que em vaig fer durant dos dies per l’onada de calor, sense pentinar-me, també podria ser un refugi climàtic. Una expressió que queda molt bé i alhora molt eufemística. N’hi ha un fart!
2. El "piquito"
Ja em sap greu treure de nou aquest tema, però hi ha qui ho ha aprofitat per tornar a reivindicar que no tenim un equivalent exacte en català de piquito. Jo hi afegiré un matís: podríem jugar amb els diminutius bonics de petó i els seus sinònims si el context ho permetés, però ni piquito ni petonet ni potxonet ni hòsties! I que Woody Allen digui missa! Ens hem d’adequar al context comunicatiu. Amb l’acció no consentida, tenim alternatives col·loquials interessants.
Podríem dir que Rubiales “li va clavar un pic a Jennifer Hermoso”. Un dels significats que té pic és 'cop donat amb el bec, amb el fibló d'un insecte o amb un altre instrument bucal penetrant' Tenint en compte que és un tipus d’agressió, amb un sentit figurat s’hi escau la mar de bé. També tenim l’expressió donar-se el bec com a equivalent de darse el pico. Podríem dir fer un bec o un bequet si fos una acció recíproca i, per tant, consentida. Però a partir d’aquesta expressió, podem dir que li va plantar el bec als morros, una altra expressió adequada per a l’acció que vam veure.
3. El "ghosting"
Ara a finals d’estiu, és freqüent que les relacions afectives, sobretot en un entorn digital, desapareguin, s’esfumin, es volatilitzin. Quina definició tenim? Ruptura d'una relació sexual o afectiva, sovint per internet, en què un dels integrants de la relació interromp la comunicació amb l'altra persona d'una manera inesperada, sense avisar-la ni donar-li cap mena d'explicació.
Aquí hi remarco que sovint és per internet perquè és important: es pot defensar que això és una ruptura a la francesa de tota la vida perquè “desapareixes a la francesa” (de fet, és la proposta oficial del TERMCAT), però el context digital és clau i, per tant, crec que cal una solució més col·loquial per a l’ocasió. En cas que calgui un nom, també es podria fer servir informalment bomba de fum, prou estès. Com a acció verbal, ho tenim més bé perquè existeixen els verbs col·loquials esfumar-se o volatilitzar-se.
Sempre és bo analitzar les expressions i les paraules des d’un punt de vista més crític. Una de les meves lluites també és estendre l’ús social del català dins dels àmbits més informals, donar eines per ser creatius amb la llengua i alhora guanyar autoestima, una manera de defensar els drets lingüístics d’una llengua minoritzada. És per això que continuaré posant a debat els límits entre el que diu la normativa i el que podem dir més planerament. Una mirada més transgressora de la llengua, però alhora argumentada i amb sentit de l’humor. Un aspecte que Carme Junyent sempre va valorar-me molt positivament i que m’omple d’orgull. Gràcies, Carme.
