Els resultats són força decebedors per a les escriptores en tots els gèneres literaris, ja que només suposen el 22,9% dels guardons en narrativa per a adults, el 36,4% en narrativa infantil i juvenil, el 23,1% en poesia i el 17,8% en premis a la trajectòria literària. Segons M. Àngels Cabré, directora de l’OCG i impulsora de l’informe, l’assaig i el teatre, amb el 7,4% i el 4,8% d’escriptores premiades respectivament, són els dos gèneres en què les dones guardonades són encara més minoritàries.
En el cas de la narrativa infantil i juvenil, els percentatges entre escriptors i escriptores guardonats està una mica més anivellat, però la majoria de guardonats també són homes (63,6%) tot i que hi ha majoria d’autores. En conjunt, en els darrers 15 anys només hi ha hagut 3 premis literaris (4,3% del total) amb més del 50% d’escriptores guanyadores, mentre que el percentatge de certàmens en què les guardonades suposen menys del 30% és del 72,9%. En la resta de premis literaris analitzats (22,9%), el percentatge d’escriptores guardonades oscil·la entre el 30% i el 50%.
La conclusió a què arriba l’informe és que les escriptores estan infrarepresentades als premis literaris en llengua catalana, tot i la importància que suposa guanyar un premi per a qualsevol autor o autora, segons apunta M. Àngels Cabré: "Els premis són una gran eina de promoció, gairebé l’única manera de viure de la literatura, i això els fa més importants del que pensem. No són només un regalet que li cau a l’escriptor o a l’escriptora de tant en tant, sinó que moltes vegades són el seu modus vivendi".
Els homes que no llegien llibres escrits per dones
Una de les explicacions que aporta l’informe al fet que les escriptores no semblin gaudir dels mateixos mecanismes de promoció que els escriptors és que la majoria d’homes no llegeixen llibres escrits per dones. Altres motius plausibles inclosos a l’informe parlen de la preponderància masculina als alts càrrecs del món editorial, la poca atenció de la premsa especialitzada a la feina literària de les dones, el fet que la literatura escrita per dones continuï considerant-se massa sovint com un producte de segona fila i una configuració majoritàriament masculina dels jurats que atorguen els premis literaris.
En aquest sentit, la directora de la ILC, Laura Borràs, confirma que ella és l’única dona en molts jurats literaris en què participa o ha participat i que ‘les dones no han començat a guanyar premis fins que altres dones han començat a formar part dels jurats’. Per a Borràs, la millor manera d’assegurar la normalitat és assegurant la representativitat de les dones al món literari:‘A tothom li molesta ser quota, però pensar en quotes és pensar de manera diversa, i per tant, d’una manera molt més equilibrada’.
La directora de l’ILC també ha posat de manifest que a la darrera edició de la Festa de les Lletres Catalanes, celebrada l’11 de desembre del 2015 a Tortosa, ‘tots els textos que es van triar per a l’espectacle literari que acompanya la celebració dels premis van ser
L’escriptora, traductora i presidenta de l’AELC, Bel Olid, té clar que ‘costa més publicar si ets una dona. Hi ha el cas d’una escriptora anglesa que va fer la prova d’enviar el seu manuscrit amb un nom masculí per veure què passava. I el que passava és que li feien disset vegades més cas quan escrivia exactament el mateix text amb un nom d’home que quan ho feia amb nom de dona’. Olid afirma que s’ha sentit discriminada per ser dona, però també per ser pobra i nascuda en un barri d’immigrants.
La majoria d’escriptores consultades se senten discriminades
L’Informe inclou un annex titulat "Discriminació, sí o no", en què s’ha preguntat a un conjunt d’escriptores si en alguna ocasió s’han sentit discriminades pel fet de ser dones. Segons M. Àngels Cabré, la majoria de les autores han contestat que sí. Hi han participat, entre d’altres, Maria Barbal, Lolita Bosch, Ada Castells, Flavia Company, Josefa Contijoch, Patrícia Gabancho, Empar Moliner, Bel Olid, Núria Perpinyà, Rosa Regàs, Olga Xirinacs, Isabel-Clara Simó i Patrícia Soley. La directora de l'ILC també ha posat de manifest que a la darrera edició de la Festa de les Lletres Catalanes, celebrada l'11 de desembre del 2015 a Tortosa, 'tots els textos que es van triar per a l'espectacle literari que acompanya la celebració dels premis van ser textos d'escriptors d'homes'.
Bel Olid, (esquerra), Mª Àngels Cabré (centre) i Laura Borràs (dreta) Foto: Carme Pollina)
