Miquel Strubell i Trueta, mort aquest dissabte, va aprendre abans a volar que a conduir. Quan es va treure el carnet de pilot, el seu avi va exclamar: "Ha sortit pilot de la RAF com son pare". I és que la vida dels Strubell Trueta és farcida d'episodis extraordinaris. Qui era un dels quatre fundadors de l'ANC i membre actiu d'Òmnium Cultural i del Consell per la República havia nascut a Oxford, on els seus s'havien establert seguint l'avi, el doctor Josep Trueta, que el 1939, al final de la Guerra Civil, va establir-se al Regne Unit. Amb el seu mètode de curació de les ferides de guerra, que les netejava de manera que evitaven la gangrena, Trueta va assolir un gran reconeixement internacional i fou contractat per la prestigiosa universitat d'Oxford. 

La petjada del doctor Trueta va ser determinant en la trajectòria de Miquel Strubell, com ho ha estat també en el seu germà Toni. Trueta era metge, però sobretot era un humanista i alhora un patriota que es va negar a acceptar el règim franquista. A Londres formava part dels nuclis de catalans exiliats i era molt amic de Josep Maria Batista i Roca, a qui els néts del metge anomenaven oncle Tista. Com Toni Strubell recorda, durant anys el brindis de Nadal era "l'any que ve, el Franco fora i Nadal a Samalús".

En efecte, el pare de Miquel Strubell, Michael Strubell, era pilot de la força aèria britànica i va combatre a la Segona Guerra Mundial, sent capturat a Polònia. Es dona el cas que després d'una caiguda, es va salvar gràcies al mètode Trueta aplicat a les seves ferides. Aleshores encara no coneixia la que seria la seva dona. Micharl Strubell va ser un d'aquells als qui es va referir Churchill en la seva arxiconegida frase que mai tants havien degut tan a tan pocs. 

Els records de la família són molt rics i ens els explica el seu germà Toni. En la memòria de Miquel Strubell restava ben viu el coratge que tenien en situacions difícils. Com quan el doctor Trueta, després de tornar a Catalunya, es va proposar recuperar un pot de farmàcia que els franquistes havien saquejat de la casa familiar el 1939 i que sabien en quina casa de militar estava. Trueta s'hi va presentar i va exigir que li retornessin, i així va ser. 

En el cas de Miquel Strubell, llicenciat en Psicologia i Fisiologia, la seva trajectòria professional es va encarrilar cap a l'àmbit de la planificació lingüística i va ser cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat els anys vuitanta i director de l'Institut de Sociolingüística Catalana, a més de vicepresident del Consorci per la Normalització Lingüística. 

Feia temps que el càncer l'encerclava. Tot i així, Miquel Strubell va estar actiu i ferm fins al final. Encara va poder, fent un esforç màxim, intervenir el 31 de gener passat en un acte junt amb el professor d'Estudis Hispànics Henry Ettinghausen i el president Carles Puigemont per denunciar les fake news sobre Catalunya i el moviment independentista que s'emeten des de l'estat espanyol i alguns mitjans.

Les seves paraules aquell dia poden servir com a resum de la seva idea de Catalunya. Va respondre amb eficàcia als arguments que s'utilitzen contra el sobiranisme, tot explicant que era més progressista que el bloc unionista, que lluny de mostrat trets xenòfobs, mantenia molt majoritàriament una posició més oberta en immigració i que els corrents no democràtics dins de l'independentisme eren ben bé residuals.

Strubell era un europeista convençut. Això el feia sentir-se decebut per l'actitud d'Europa davant del cas de Catalunya. Era idealista, però tocava de peus a terra. No era somiatruites. Sabia volar. Va ser fins al final un resistent pel país i les llibertats. En el seu cas, ja li venia de família.