Tornem a estar convocats a les urnes i comença una altra campanya electoral quan amb prou feines vam poder pair l’anterior. Una abraçada als companys de la redacció de política. Per conèixer una mica millor els diferents candidats, des de Nació hem tornat a preguntar-los pels seus gustos culturals. Un llibre, una pel·lícula, una sèrie i una cançó. No dona prou dades per fer un retrat complet dels candidats, però sí que dona algunes pistes. O, com és el cas de Míriam Nogueras, candidata de Junts a les eleccions generals del proper 23-J, tot el contrari. Fem un viatge per Finlàndia, la Xina, els Estats Units i Catalunya a través de les seves opcions d’oci. I ho fem en una muntanya russa d’emocions: n’hi ha per riure, plorar i reflexionar. Però ja sap greu que els referents catalans que hagi triat siguin de fa més de 15 anys, ara que tenim un teixit creatiu potent al país.
Llibre
Míriam Nogueras té un parell de llibres de capçalera. El primer, El bosc de les guineus, del finlandès Arto Paasilinna. Una novel·la sobre un gàngster que viu bé la seva vida des d’Estocolm fins que s’assabenta que els seus companys sortiran aviat de la presó i sospita que vindran a reclamar-li la seva part del botí. Es veu que un dels trets comuns que tenen gairebé tots els personatges de Paasilina és que el seu últim destí sempre és una fugida. M’estalviaré comparacions que fan de mal fer. I, el segon llibre, -compte aquí- és L'art de la guerra, de Sun Tzu. És un llibre escrit a la Xina al segle IV aC per un autor del qual no en queda clara la seva identitat. No només es considera el primer tractat sobre el tema sinó que, a més, durant tots aquests segles s’ha considerat el nucli del pensament militar de l’Extrem Orient. Un llibre que ha servit durant anys per entendre la naturalesa dels conflictes i com solucionar-los.
«El bosc de les guineus» i «L'art de la guerra», els llibres escollits per Míriam Nogueras
Sèrie
Un parell de sèries, The Office iPlats Bruts. Que divertida –és el primer que penso. Però amb els perfils culturals dels candidats a l’alcaldia de Barcelona de les últimes eleccions municipals ja vam veure que molts d’ells traven sèries antigues. The Office i Plats Bruts són dues grans sèries de comèdia finíssima, però que tenen més de 15 anys totes dues. M’esperançaria bastant veure candidats i polítics mirant al futur, més que no pas al passat.
Pel·lícula
Una pel·lícula, Captain Fantastic. Una comèdia amb què et pot caure fàcilment la llagrimeta que va portar a Viggo Mortensen a les nominacions de grans premis de la indústria com ara els Oscars, els Globus d’Or o els BAFTA. Interpreta un home que ha viscut durant anys al bosc, allunyat de la vida moderna i criant els seus fills amb aquesta filosofia que qüestiona els models de ciutat i la societat del consum fins que se li gira la truita. Se’m fa difícil d’imaginar la candidata de Junts anhelant una vida com la del personatge de Captain Fantastic, però aquesta també és la gràcia del cinema: que ens permeti jugar i escapar.
Cançó
I, per últim, una cançó:Boig per tu, de Sau. Que tampoc seria cap novetat discogràfica. És el tremendo temarral que et rendeixes a cantar per tancar la nit, quan saps que el millor que pots fer és deixar-te l’últim raig de veu que et queda cantant versos d’amor a la lluna. És probablement de les poques cançons que agraden a tots els catalans, amb unanimitat. I, precisament per això, és tan difícil de creure que si algú ha de triar una cançó preferida –una de sola– sigui aquesta. Però bé, ja se sap a quin joc estem jugant quan parlem d’eleccions.
