Francesc Albardaner fa gairebé 40 anys que investiga els orígens de Cristòfor Colom. Un vincle amb el misteri sobre els orígens del navegant que va néixer un dia remenant en una llibreria de vell. L'arquitecte es va trobar amb un exemplar de Colom, català. El va fullejar. Però el que el va atrapar va ser observar que l'autor no era català, sinó un historiador peruà, Luis Ulloa, establert a Barcelona, que va publicar el llibre el 1927. Així va començar una història que va avançar enmig d'entrebancs, incomprensions i fins i tota alguna campanya de suposats defensors de la catalanitat del personatge que, a manca de proves que fossin fefaents des del punt de vista científic, es refugiaren en la fabulació i la conspiranoia.
El documental Colón ADN. Su verdadero origen de RTVE ha retornat al primer pla un misteri sense resoldre. D'on provenia el "descobridor" d'Amèrica? La producció televisiva, que es basa en el treball d'un grup de genetistes i liderada per un forense de la Universitat de Granada, apunta a la hipòtesi de l'origen valencià o illenc, i a una identitat jueva sefardita. Després de descartar altres teories, totes properes (gallec?, castellà?, portuguès?), els autors del documental donen "guanyador" Albardaner, a l'afirmar que l'estudi del seu ADN sembla compatible amb un origen jueu. Des de la historiografia, les coses no es veuen tan clares.
Albardaner explica a Nació que el que ha vist al documental no dona una resposta concloent a la pregunta sobre l'origen colomí: "Crec que han començat la casa per la teulada, generant una expectació en muntar un relat atractiu en el qual s'anaven descartant diverses hipòtesis. Però crec que he estat guanyador per exclusió".
L'arquitecte i estudiós subratlla que sempre ha intentat treballar dins del camp científic: "Quan una hipòtesi quedava descartada, ho admetia. Així va passar després de creure en l'origen barceloní d'una família Colom". Algun grup defensor acèrrim de la catalanitat del navegant, com el dels pseudohistoriadors de l'Institut de Nova Història, va mantenir que es tractava de Joan Colom Bertran, una afirmació insostenible ja que aquest home ja havia mort quan Colom va arribar a Amèrica. Quan Albardaner va demostrar el seu error, van etzibar fort contra ell. Des del món de la historiografia, fins i tot si s'hi discrepa, es reconeix la bona voluntat d'Albardaner.
Un casament dins del gremi de teixidors?
Des de la Universitat de Granada, on un grup de genetistes ha sustentat el treball que nodreix el documental, han assenyalat que a finals de novembre faran públic els resultats del seu estudi. Aleshores es veurà pel que fa a l'ADN. Per Albardaner, "a partir d'aleshores hauran de ser els historiadors els qui continuïn la tasca". L'arquitecte sosté la seva tesi admetent que no es pot assegurar de manera definitiva: Colom seria fill de València i de nació genovesa. De pare teixidor de vellut de la regió genovesa i mare valenciana de família de teixidors d'origen jueu. Assenyala una dada que creu clau: la migració, a mitjan segle XV, de centenars de mestres teixidors de Gènova a València, que va suposar l'impuls a la indústria vellutera.
El documental es va emetre el 12 d'Octubre. Albardaner explica a Nació que va insistir en què Colom parlava català, però que això no s'explicita en el programa. "Els vaig demanar que, com a mínim, no diguessin que era espanyol i això ho van complir", explica.
"L'origen genovès sembla el més versemblant"
Àngel Casals, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona (UB), és un dels millors especialistes en aquella època. En declaracions a Nació, Casals té una mirada severa sobre el documental: "A l'acadèmia no hi ha hagut mai un debat sobre l'origen de Colom perquè és un tema intranscendent. Aquest debat s'ha produït al marge de la universitat", i recorda que Colón ADN es basa en la feina d'un grup de genetistes "i cap historiador especialitzat. Van descartant teories però sense resultat definitiu, més enllà de dir que l'ADN del navegant sembla compatible amb un origen jueu sense dir ni tan sols en quin grau, una cosa que es podria dir en aquell moment d'una part important de la població".
Casals assenyala que "si es coneix a fons el context, l'origen genovès continua sent el més versemblant. No tenim la partida d enaixement ni la tindrem mai. Però els jueus no feien de mariners, feien de mercaders. No es preocupaven per a quan seria el Judici Final, com feia ell, i aquest era un neguit de cristians. Quan va a Lisboa penetra a través de la comunitat genovesa de Portugal, els seus amics són genovesos, ell diu que ho és, quan va a Sevilla ho fa també de la mà de genovesos, que li avancen diners per a les seves empreses marineres".
El professor de la UB enfoca cap a temes que són més significatiu i encara amb molts interrogants, com l'intent de Ferran el Catòlic, a la mort d'Isabel, d'apoderar-se dels territoris americans. En tot cas, reconeix a Albardaner la voluntat d'argumentar amb dades les seves hipòtesis de treball.
L'historiador ironitza sobre algunes de les teories sobre la catalanitat de Colom i al·ludeix al conegut institut "que fa català també Leonardo de Vinci, Cervantes i tanta gent que fa pensar que la resta d'Europa estaria despoblada perquè sembla que tothom estaria aquí". La història continua exigint rigor i mètode científic. L'origen de Cristòfor Colom, perdut en l'obscuritat del segle XV, difícilment el desvetllarà un documental.