El Premi d'Assaig Ricard Torrents Bertrana, convocat per la UVic-UCC i Eumo Editorial, va néixer el 2021 amb l'objectiu de promoure el conreu i la difusió del geÌ€nere assagístic en llengua catalana, ha recordat Espasa durant l'acte. Aquest any, el protagonisme recau en l'obra de Montserrat Bacardí, després que Albert Altés i Julià guanyessin les edicions anteriors. D'altra banda, Redortra ha destacat que "el premi és una porta d'entrada a noves veus" i "pretén recollir el llegat de Ricard Torrents", impulsor i primer rector de la UVic-UCC i fundador d'Eumo Editorial, que ens va deixar al març. En aquest sentit, Torrents ha volgut recordar el seu pare: "Li hauria agradat molt presenciar aquest premi, però sobretot veure que comparteix vincle amb Teresa Pàmies i Montserrat Bacardí", ha declarat emocionada.
 
El jurat, format per Joaquim Albareda, Francesc Codina, Pilar Godayol, Cristina Junyent, Marina Subirats i Blanca Llum Vidal, ha seleccionat l'obra de Bacardí com a guanyadora perquè és "fruit d'una investigació exhaustiva i rigorosa" i "narra amb un estil viu i ameÌ€ l'apassionant trajectoÌ€ria vital de Teresa PaÌ€mies, alhora que reivindica la riquesa i l'intereÌ€s de la seva extensa obra literaÌ€ria". Així mateix, el premi ha suposat una dotació de 5.000 euros i la publicació del llibre amb l'editorial Eumo. 
 

Primera biografia completa de Teresa Pàmies

Montserrat Bacardí, catedraÌ€tica de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat AutoÌ€noma de Barcelona i membre de la Secció HistoÌ€rico-ArqueoloÌ€gica de l'Institut d'Estudis Catalans, no és pas la primera vegada que estudia Teresa Pàmies, atès que anteriorment ja havia tingut cura de l'edició d'obres seves.

Aquesta vegada, però, ha volgut entrar de ple en la vida de l'escriptora balaguerina. La veritat literària de Teresa Pàmies, un volum de 500 pàgines, recull la trajectòria vital i artística de Pàmies des dels anys d'infantesa i joventut a Balaguer, passant pels primers contactes amb les idees marxistes i l'impacte que la Guerra Civil, fins a les conseqüències del seu exili a partir de les obres i els arxius personals de l'escriptora i d'entrevistes als seus familiars, "una col·laboració decisiva per al llibre", ha remarcat Bacardí. Profusament documentada, l'autora teixeix amb versemblança els clarobscurs de la vida intensa i fructífera de Pàmies, tant en la faceta política com en la literaÌ€ria.

El treball, en certa manera, també reivindica la trajectòria de l'escriptora i periodista. "Fa més de set anys em vaig adonar que Teresa Pàmies era una escriptora poc atesa per l'acadeÌ€mia, malgrat la qualitat, la prodigalitat i la significació del seu llegat literari", ha revelat Bacardí, que va decidir emprendre aquest camí per posar en relleu la tasca de Pàmies. Tot i això, reconeix que ha estat "una aventura fascinant teixir la seva vida" i, alhora, "un repte encaixar les peces d'una biografia que de vegades semblava un trencaclosques".
 

Entre els fets reals i la literaturització dels fets

Teresa Pàmies, nascuda el 8 d'octubre del 1919 a Balaguer, va ser escriptora, periodista i activista. Escrivia, sobretot, per explicar i per explicar-se. De fet, una de les grans disjuntives de la seva obra és la dicotomia entre "els fets reals i la literaturització dels fets", ha explicat Bacardí. La mateixa Pàmies va manifestar més d'una vegada que es considerava una escriptora testimonial: "Tota la seva obra reflecteix la seva experieÌ€ncia, fets, opinions i sentiments viscuts, recordats i reformulats a posteriori, en un exercici d'autoconstrucció d'un subjecte literari", ha exposat l'autora. 

Els seus trenta anys de desterrament i tortuosos —a Santo Domingo, Mèxic, Belgrad, Praga i París—, marcats per moments foscos que va voler oblidar i per l'esperança de poder tornar un dia a casa, la van portar a incorporar aquesta part més testimonial a l'obra. Així ho explica Bacardí al pròleg: "La seva vida travessa tota la histoÌ€ria del segle XX, és a dir, la República, els grans conflictes beÌ€l·lics, les postguerres, el franquisme, l'exili, els reÌ€gims socialistes, la transició espanyola i els eurocomunismes successius; seguir-ne el recorregut significa aproximar-se a la contemporaneïtat". 

Així doncs, Pàmies "representa un llegat molt vigent i actual" i "escrivia des d'un compromís marxista, peroÌ€ alhora amb una extrema llibertat: tant formal, perqueÌ€ barreja geÌ€neres i estils, com conceptual, perqueÌ€ no tenia por d'expressar res, malgrat la censura provinent de la ideologia marxista o del reÌ€gim franquista", ha conclòs Bacardí.
 

Dues autores amb llarga trajectòria

Cal recordar que PaÌ€mies va començar la seva faceta d'escriptora a París i la va continuar quan va tornar a Barcelona el 1971, tasca que no va abandonar fins que va morir. La seva obra és una de les més polígrafes i prolífiques de la literatura catalana del segle XX. En total, va escriure milers d'articles periodístics i més de cinquanta llibres, com ara Testament a Praga (1970), Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1974) i Gent del meu exili (1975), entre d'altres.
 
D'aquesta manera, el premi III Premi d'Assaig Ricard Torrents i l'obra La veritat literària de Teresa Pàmies també s'afegeixen a la llarga trajectòria de Montserrat Bacardí, reconeguda per la publicació de llibres d'histoÌ€ria de la literatura i de la traducció, com ara El Quixot en catalaÌ€ (2006) o La traducció catalana sota el franquisme (2012), i les biografies Anna MuriaÌ€. El vici d'escriure (2004), GraÌ€cia Bassa, poeta, periodista i traductora (2016) i Maria Dolors Orriols, viure i escriure (2019).