Adeu a Tom Wolfe, una de les plomes més brillants de la seva generació i autor de llibres imprescindibles del cànon literari contemporani com Tot un home o La foguera de les vanitats. Un autor que serà recordat, més que per la grandesa d'una obra en concret, per haver estat el pare del "Nou Periodisme", i que ha mort als 87 anys a causa d'una infecció i a casa seva, a Manhattan, tal com ha confirmat el seu agent literari, Lynn Nesbit.

Al llarg de la seva trajectòria, Wolfe va escriure novel·les –extenses i contundents, amb volums que superen les 600 pàgines i sempre deutores del realisme–, poesia, contes, guions, teatre, textos esparsos i un gran número de reportatges a premsa, el gènere que el va fer més popular. D'entre tots ells, destaca el reportatge que va escriure sobre Cassius Clay –The Marvelous Mouth– i que ha esdevingut l'article més icònic de la publicació Esquire, a banda de tota una llegenda del periodisme literari.

Tom Wolfe va néixer a Richmond, Virginia, l'any 1931. Va ser col·laborador en diverses revistes i diaris nord-americans –de l'Springfield Union de Massachusetts a l'Esquire, passant per The New York Herald Tribune o el Washington Post–, on va destacar sempre per "la desenfadada ironia del seu estil i el llenguatge fresc i àgil" que va caracteritzar els seus reportatges i cadascuna de les novel·les que va publicar. La darrera obra traduïda al català va ser Bloody Miami, també a Columna.

El pare del "Nou periodisme"

El "Nou periodisme" és el moviment nascut els anys 60 que capgira la crònica, el reporterisme i les maneres d'apropar-se a la realitat. Tom Wolfe en va ser un dels màxims exponents, juntament amb Truman Capote, Norman Mailer o Gay Talese. Una generació irrepetible i que va marcar un punt d'inflexió en l'escriptura del segle XX.

El moviment es basava en fonaments revolucionaris per la manera d'entendre el periodisme i la seva vinculació amb la literatura: més sensacions que fets objectius, mirada irònica, abordatge directe de la notícia, influir en els fets i esdevenir protagonista. Punts on Wolfe va sobresortir i des d'on va exercir un mestratge incontestable, convertit en el far més brillant de la contracultura.