El cantant Mark Lanegan, conegut per ser una de les icones del gènere del grunge i del rock en general, ha mort aquest passat dimarts als 57 anys. El compte de Twitter personal del músic, vocalista i compositor ha informat de la fatídica notícia. Membre de grups com Screaming Trees o Queens of the Stonge Age, Lanegan va gaudir d'una iconoclàstia immensa -sobretot als Estats Units- durant la dècada dels anys 90. Va ser molt amic íntim de Kurt Cobain, i entre els dos van liderar l'escena del grunge.
Encara que no ha transcendit la causa de la mort de Lanegan, els seus problemes de salut es van multiplicar en els últims mesos. Diversos mitjans especialitzats van relatar com, arran del seu contagi de coronavirus, el cantant s'havia quedat sord i no s'havia acabat de recuperar de manera completa. És més, els seus ingressos recurrents a l'hospital van derivar en un estat molt greu, que el van induir en el coma.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=PE5f561Y1x4[/youtube]
Antic negacionista, Lanegan va arribar a ser partícip de les teories de la conspiració al voltant de la Covid-19. La seva carrera va estar molt lligada als èxits dels Screaming Trees durant la dècada dels anys 90, en una escena grunge on van triomfar veus greus, lànguides i tètriques com la seva, la de Cobain o Radiohead, amb Thom Yorke.
[plantillavirals]
Mor el cantant Mark Lanegan als 57 anys, icona del grunge i antic negacionista de la Covid-19
Els seus èxits durant la dècada dels anys 90 el van situar en la cúspide del gènere, al costat del seu amic Kurt Cobain

- Lanegan, en imatge d'arxiu -
- Europa Press
ARA A PORTADA
Publicat el 23 de febrer de 2022 a les 08:52
Et pot interessar
-
Cultura De «Perdóname» a «Resistiré»: les cançons més mítiques del Dúo Dinámico
-
Cultura Mor Manuel de la Calva, cantant català i membre del Dúo Dinámico
-
Cultura Un cinema català rep un premi a millor sala d'Europa
-
Cultura «La literatura catalana s'ha evadit molt de la realitat»
-
Cultura Mor Enric Hernàez, cantautor, als 68 anys
-
Cultura La importància de conservar el patrimoni arquitectònic rural: el cas de les masies catalanes