
El músic Georges Moustaki ha mort aquesta matinada a Niça als 79 anys. El darrer supervivent de la chanson, nascut a Egipte i amb arrels gregues, va publicar trenta àlbums d'estudi, a banda d'una quinzena de recopilatoris. Entre les seves cançons més reconegudes, hi ha "Le métèque", "Ma solitude" o "Ma liberté". També va composar la banda sonora d'una vintena de pel·lícules i d'algunes obres teatrals.
Influït per Brassens i autor de temes per a Yves Montand o Edith Piaf, Moustaki va destacar pel seu compromís amb els moviments d'esquerra i per la seva multiculturalitat, un factor que va reflectir en l'idioma de les seves cançons: francès, grec, anglès, portuguès i, ocasionament, àrab, castellà, italià i alemany.
El 2008 va editar "Solitaire" i l'octubre del 2011 va anunciar que els problemes respiratoris l'impedien continuar cantant. Moustaki va tenir una relació molt especial amb Marina Rosell, amb qui va enregistrar un disc amb cançons de Moustaki adaptades al català per Lluís Llach, Josep Tero, Pelai Ribas i Víctor Obiols. Tots dos van cantar junts al Palau de la Música el 2007.