L'escriptora rossellonesa Renada-Laura Portet ha mort aquesta matinada, segons ha comunicat el batlle d'Elna, la ciutat de la Catalunya Nord on vivia. Tenia noranta-quatre anys i i una prolífica carrera en què va publicar obres de poesia, novel·les, assaigs i recerques científiques. 

Entre altres obres ha publicat Castell negre (1981), traduïda al francès i a l’alemany, i A la recerca d’una memòria: Rosselló microtoponímic (1982), estudi de toponímia. Portet també va estudiar el català i les seves aportacions a la lingüística, la toponímia i l'onomàstica li van valdre per rebre el 2004 la Creu de Sant Jordi.

Nascuda al municipi de Sant Pau de Fenollet, l'any 1927, va obtenir, entre el 1974 i el 1976, premis de prosa i la Ginesta d'Or de poesia catalana als Jocs Florals de la Companyia literària de la Ginesta d'Or; el premi de la Biblioteca Catalana de Perpinyà (1980) amb la narració La casa del notari i el premi Vila de Perpinyà (1981) juntament amb Agustí Bartra. 

Com a narradora i novel·lista, remarca l'Associació d'Escriptors en Llengua Ctalana, va publicar un elevat nombre de llibres, d'entre els quals: Castell negre, recull de narracions premiat amb el Víctor Català de l'any 1981 i traduït al francès el 1982; L'escletxa, obra finalista del premi Sant Jordi el 1983 i publicat a Barcelona el 1986; El metro de Barcelona (finalista del premi La Piga, 1988) i el recull de narracions Lettera amorosa (1990) i la novel·la Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de la rosa gratacul va quedar finalista del premi Josep Pla l'any 2002 i narra la història de Jacint Rigau, pintor del rei Lluís XIV.

Va escriure, també, l'obra teatral Guillem de Cabestany o el convidat imprevist (1995), representada al Palau dels reis de Mallorca (Perpinyà, 1995), així com tres assaigs de temàtica "trobadoresca": La llegenda del cor menjat (1994), La viole et l'or (1996) i Les Trobairitz (1996). Així mateix, ha realitzat traduccions, com El barber de Sevilla, de Beaumarchais (1994).

En el terreny de la poesia va publicar Jocs de convit, amb pròleg i traducció bilingüe de Kathleen McNerney, de la West Vírginia University; Una ombra anomenada oblit (1992), El cant de la Sibil·la (1994) i N'hom (2017), amb un pròleg de Pere Verdaguer.

[h3]Condols del món cultural i polític[/h3]

El món cultural català ha lamentat la defunció de l'escriptora amb mostres de dol, que també han arribat des de l'àmbit polític. "Ha viscut una vida plena i ho ha fet amb llibertat i dedicació vers la seva llengua i el seu país", ha manifestat la presidenta del Parlament, Laura Borràs. 

L'expresident Carles Puigdemont, que va coincidir amb Portet en la seva última aparició pública al juliol, durant el 60è aniversari d'Òmnium Cultural, l'ha definida com una "salvadora incansable i insubornable dels mots de la nostra llengua".

Des d'Òmnium Cultural han lamentat la mort de l'escriptora i també l'han definit com un "referent de les lletres catalanes a la Catalunya Nord".

[noticia]224144[/noticia]