Recuperar paraules en català en desús i tornar-les a l'espai públic mitjançant una acció artística comunitària perquè no caiguin en l'oblit. Aquest és l'objectiu principal del projecte Mots, impulsat per la Gerència de Serveis de Biblioteques i la Gerència de Serveis d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, en el marc del programa Parcs i biblioteques... naturalment!, que ja té set anys de vigència i s'estén a més de quaranta biblioteques, sis centres de documentació, dos bibliobusos i nou espais naturals protegits de la província. Un binomi que, a més de Mots, ha generat i generarà diverses accions i materials. 

Concretament, entre la primavera de l'any passat i la d'aquest any, 15 biblioteques i centres de documentació de diferents municipis de Catalunya, com ara Aiguafreda, Martorelles, Mataró, Olesa de Montserrat, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Tiana, Vilanova i la Geltrú, Alella, Santa Margarida i els Monjos, Tordera i Sant Celoni, han participat en el projecte Mots, una iniciativa singular, innovadora i atrevida que ha omplert parets i places amb un gran llenç urbà resultant d'una acció col·lectiva i transversal que barreja llengua, memòria, art i natura. 

La barreja de llengua, memòria, art i natura

Encara que no ho sembli, aquestes quatre disciplines tenen moltes coses en comú, d'aquí que s'hagin barrejat en aquest projecte: "Les paraules expressen qui som, d'on venim i cap on anem, actuen com a transmissors de valors, coneixements i tradicions. I abans que aplegar-se en grans ciutats, l'home vivia en pobles, a la muntanya, al bosc, al camp, a la costa; en comunió amb la natura. Tots som natura, en el fons. I per gaudir-ne i preservar-la a parts iguals, la societat actual s'ha dotat espais naturals protegits: els nostres parcs naturals", exposa Josep Melero, cap de Secció d'Ús Públic i Educació Ambiental del Servei de Gestió de Parcs Naturals. 

Precisament, la feina del Servei de Gestió de Parcs Naturals, aclareix Melero, a part de "conservar els parcs naturals", és "preservar el patrimoni cultural i històric immaterial d'aquests espais naturals, com ara les paraules relacionades amb el medi natural, perquè són part del nostre patrimoni que ens identifica com a col·lectiu". Per això, prossegueix, juntament amb les biblioteques, que són "salvaguarda de la paraula escrita i estan alineades en la difusió i la defensa del fet cultural, ens vam proposar de recuperar mots vinculats a l'entorn de la natura i el món rural, singulars de les localitats on es troben les biblioteques participants i aplegar-los i fer-ne difusió mitjançant una acció artística grafitera". 

El punt de partida i el trajecte

Per arribar a aquest objectiu, cada biblioteca o centre de documentació va fer sessions de treball amb els participants: "Primer, cada biblioteca feia una crida als usuaris, entitats o persones interessades en la llengua i amb inquietuds pel medi ambient, la història local i la preservació de la memòria moral, per formar part del grup de treball. Després, es feia la presentació del grup i dels agents implicats. I finalment, la proposta inicial de paraules, ja que es tractava de proposar mots oblidats, en poc ús o en perill de desaparèixer vinculats a la natura i característics del municipi", comenta Montse Alvarez, responsable de cooperació bibliotecària de la Gerència de Serveis de Biblioteques.

Aquestes sessions de treball van ser conduïdes per un coordinador, el biòleg Joan Manel Riera, director de l'Escola de Natura del Corredor, que actuava com a relator i recopilador de les paraules proposades, per finalment fer la selecció de 10 mots per biblioteca i la redacció de les fitxes tècniques resultants: "El meu paper era animar els participants a xerrar, és a dir, fer que perdessin la vergonya, dinamitzar i orientar la conversa segons els criteris del projecte i triar i prioritzar 10 paraules per expressar-les a través de l'art, tot i que vam guardar i documentar totes les que vam recollir", afirma Riera. Com que moltes eren de transmissió oral, n'hi ha que no apareixen com a tal al diccionari. Així doncs, per documentar-les, assegura el biòleg, "la primera passa era consultar els diccionaris, com ara el DIEC i el DCVB, i després, mirar reculls de paraules per part d'especialistes, com per exemple el botànic Francesc Masclans o els folkloristes Cels Gomis i Joan Amades. En definitiva, buscar estudis i treballs de reculls de paraules populars a càrrec d'experts de temes concrets". 

La veritat i la riquesa lingüística, al centre

El resultat d'aquestes sessions ha estat tot un recull de paraules que demostren la varietat i la riquesa lingüística de la llengua catalana. Per exemple, Eduard Vilagrosa, director de la Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré de Santa Coloma de Gramenet, d'entre les 20 paraules que van recollir, "una xifra força elevada tenint en compte les característiques del desenvolupament de la població en aquest municipi, on el món rural ha desaparegut del tot a diferència d'altres poblacions participants, on el món rural continua existint", destaca "besosada —la paraula popular de quan ve una gran vinguda d'aigua del riu Besòs—, coscollada —una zona de Santa Coloma i un cim de Badalona, tot i que realment significa 'conjunt de garrics'— o barralet —mesura de vi pròpia de Santa Coloma la mesura original de la qual encara es guarda a la masia de Can Zam a la ciutat—". 

D'altra banda, Ruth Coderch, directora de la Biblioteca Les Escoles Velles d'Aiguafreda, explica que van aplegar 32 mots, la majoria relacionats amb fenòmens meteorològics, sobretot amb els núvols o els vents, com ara túmbol —gran xàfec—, segurament perquè "Aiguafreda és un municipi d'interior, dins del Montseny, una mica enclotat, amb un microclima, perquè hi plou més que als pobles del costat". En canvi, Lourdes Escrigas, bibliotecària de la Biblioteca Joan Oliva i Mila de Vilanova i la Geltrú, apunta que entre les 50 paraules que van agrupar "n'hi havia moltes del món del mar perquè Vilanova és un municipi de costa i amb port pesquer", i en destaca bolerany: "Però no pel significat, que és un remolí o xuclador que es forma a prop de la costa en dies de ressaca, sinó per la manera d'escriure-la. Al diccionari surt amb be alta, però resulta que a Vilanova s'escriu amb ve baixa. De fet, tenim l'Escola Volerany, amb ve baixa". 

Així mateix, Marta Puig, directora de la Biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat, revela que van reunir unes 15 o 20 paraules, però les més especials per a ells són paparota —rosella—, "perquè es fa servir de manera ben natural, tan natural que molts olesans ens pensàvem que es deia així a tot arreu", i xorito —tomàquet de penjar—, "perquè a la plaça del mercat els pagesos d'Olesa que tenen parada en tenen i van molt buscats, ja que són els que més suquen. I passa una mica com amb paparota, que ens fa la sensació que els tomàquets de penjar es diuen xoritos a tot el món". 

Donar a conèixer les paraules a través de l'art

Després de tota aquesta tasca de recollir paraules, faltava donar-les a conèixer a través de l'art. En aquest cas, l'associació d'artistes Riudebitlles Territori d'Art, amb David Ribas com a assessor, va ser qui es va encarrerar de la direcció artística del projecte: "Vam triar el grafit com a tècnica artística per portar els mots a l'espai públic perquè al nostre col·lectiu hi ha uns tres artistes que treballem i reivindiquem el grafit de text i de paraules, no el grafit d'art urbà, que és en el primer que pensa la gent. Així doncs, la nostra manera d'entendre el grafit encaixava amb el projecte Mots, en què la paraula també és molt important". 

D'aquesta manera, a Santa Coloma van grafitejar les paraules "a les vidrieres que donen a l'exterior de la biblioteca i en un espai dins de la biblioteca que està dedicat al programa Parcs i Biblioteques... naturalment", diu Vilagrosa; a Aiguafreda, "en un mur del parc infantil la Plateria, tot i que la nostra proposta era repartir els grafits pel poble, fer una ruta i que la gent les hagués d'anar a buscar i trobar, però no va ser possible perquè el tema d'obtenir permisos de l'Ajuntament és complicat", revela Coderch; a Vilanova i la Geltrú, "a la paret de la sala d'adults de la biblioteca, perquè també ens va costar d'obtenir els permisos del Consistori, i ara la intenció és afegir-hi cartells amb la definició de cada paraula", assegura Escrigas, i a Olesa, "a la paret exterior de la biblioteca, amb esprais de guix en el nostre cas, pensant-nos que tristament desapareixerien amb les primeres pluges, però no ha estat així, les paraules continuen perfectament grafitejades", conclou Puig. 

Amb tot, cal destacar que aquesta acció artística va aconseguir atreure els més joves, que són clau en la transmissió de les paraules de generació en generació: "Uns quants adolescents i joves van venir per l'esperit artístic de gravar memòria a través del grafit per iniciativa pròpia, no pas perquè la iaia ni la família els obligués a participar-hi", remarca Riera. Els més grans, però, també van gaudir fent grafits per primera vegada a la vida: "Tothom volia fer grafits perquè no n'havien fet mai, i jo mateix els feia la broma que, després de la pintada, ja es podien comprar un esprai i un passamuntanyes per anar a fer-ne més de nit. No sabem si, entre broma i broma, algú s'hi ha animat, potser a partir d'ara en algun municipi sorgiran més paraules pintades pels carrers". 

150 mots que defineixen la vida de 15 municipis

Com a cloenda del projecte, el 22 de maig, coincidint amb el Dia Mundial de la Biodiversitat i el començament de la Setmana de la Natura 2025 a Catalunya, explica Melero, van tornar a tenir l'oportunitat de fer gratis amb l'acció artística 150 mots que ens interpel·len al BesArt The River Museum, al parc Fluvial del Besòs de Santa Coloma de Gramenet: "Inicialment, no teníem previst pintar les 10 paraules de cada municipi en un mateix lloc, però a mesura que avançava la iniciativa vam pensar que era bona idea ajuntar-les totes". Així doncs, prossegueix, "com que eren mots relacionats amb la natura, vam buscar una paret dins d'un parc on poder-los grafitejar, ja que no era fàcil trobar-ne una pel tema de permisos, però vam tenir la sort que el parc Fluvial de Santa Coloma de Gramenet té un museu d'art de grafits a l'aire lliure".

Aquest mateix dia, més de 50 persones que havien participat en el projecte Mots als seus respectius municipis es van aplegar per dur a terme aquesta acció artística i assistir a una jornada formativa i lúdica alhora amb l'objectiu de reflexionar i debatre sobre la iniciativa i sobre com la natura lliga amb la cultura i la llengua. El resultat final de la trobada és un mural format per les 10 paraules de cada municipi. És a dir, 150 paraules grafitejades en una paret del BesArt The River Museum que defineixen la vida dels 15 municipis que han participat en el projecte. Amb tot, "ara ja podem dir que Mots també forma part del museu més gran a l'aire lliure que existeix a Catalunya, el BesArt, que compta amb artistes locals i internacionals de primer nivell", celebra el cap de Secció d'Ús Públic i Educació Ambiental del Servei de Gestió de Parcs Naturals.

Més enllà del projecte: punts de llibre, concursos i calendaris

La cosa, però, no s'acaba aquí. Paral·lelament, les biblioteques han posat en marxa projectes propis per donar continuïtat a Mots arran de l'èxit que ha tingut. Per exemple, Escrigas explica que a la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú han fet punts de llibres de cada paraula amb el significat per donar a conèixer aquests mots en desús. A més a més, diu, tenen pensat fer més punts amb les paraules que van quedar descartades per grafitejar, ja que només en podien triar 10 però en van recollir 50. En la mateixa línia, Vilagrosa assenyala que la Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré de Santa Coloma de Gramenet també s'ha apuntat a aquesta idea: "En el nostre cas, estem acabant el disseny dels punts, amb el mot, la definició i una imatge representativa, a diferència dels grafits, en què només apareix el nom, amb la intenció de donar-los quan es prestin documents amb la data de retorn perquè quan tornin a la biblioteca se'ls doni una nova oportunitat per passar a una nova persona que s'endugui un altre document". 

D'altra banda, Puig apunta que a la Biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat han elaborat calendaris amb les paraules: "La idea va sorgir el dia de la sessió dels grafits, en què va participar Joan Jorquera, director de l'Escola d'Arts i Oficis, que de manera improvisada va fer el dibuix d'una paparota. A partir d'aquí, li vam demanar si podia fer un dibuix de cada paraula i de mica en mica ho vam anar perfilant fins a crear el calendari. En vam fer 300 i els vam repartir entre els usuaris". I això no és tot, afegeix Melero, perquè a Vacarisses han organitzat un concurs literari amb algun dels mots escollits, a Arbúcies s'ha consolidat un grup per indagar vocabulari d'altres temàtiques i a Alella s'han fet lectures amb el grup de Creativitat Literària de Can Lleonart, que han creat textos originals amb les paraules escollides.

I la cirereta, revela Ribas, és publicar un llibre que aplegui totes les paraules que han anat recollint els municipis, "per explicar d'on venen i què volen dir, perquè és una manera que quedin enregistrades, atès que els grafits són efímers i, en canvi, la publicació quedarà a l'abast de tothom per sempre més". Sens dubte, Mots és "un projecte de futur, que continua viu i que es va ramificant amb noves propostes que esperem que perdurin en el temps", conclou Alvarez.