23
de setembre
de
2021, 18:30
Actualitzat:
26
de setembre,
21:45h
L'avantprojecte de la nova llei audiovisual espanyola ha fet més evident la precarietat del català al sector.La nul·la presència explícita de la llengua catalana en la nova normativa ha encès les alarmes al Govern i a la majoria d'actors de la indústria, que veuen la nova legislació com l'últim clau del taüt que arracona la llengua en un sector monopolitzat per la producció en espanyol. En aquesta batalla hi participen tres protagonistes: el govern espanyol, amb el Ministeri d'Assumptes Econòmics com a autor de l'avantprojecte; la Generalitat de Catalunya -que va assegurar que lluitarien per incloure les peticions al nou text, a part de modificar la llei catalana del 2005-; i les plataformes.
Netflix i Amazon Prime Video, els serveis líders a tot el planeta i també al territori català, es mantenen al marge d'una polèmica lingüística que fa anys que arrosseguen, sense entrar en matèria. NacióDigital ha pogut parlar amb elles i les dues plataformes es mantenen completament al marge d'opinar sobre l'avantprojecte de llei o sobre la manca de presència del català als seus espais. Netflix s'inhibeix de la polèmica, assenyalant que "és un avantprojecte de llei i és molt prematur per fer valoracions". Des d'Amazon, en la mateixa línia. "No hi ha cap comentari al respecte", afirmen malgrat que la regulació que s'acordi afectarà el seu catàleg.
Totes dues han estat objecte de crítica i polèmica en oferir a les seves plataformes -que donen servei a centenars de milers de persones a Catalunya- pel·lícules i sèries que tenen disponible un doblatge i/o una subtitulació en llengua catalana, però que no estan inclosos a les plataformes. En l'anterior Govern, les negociacions amb les dues multinacionals per incloure tot aquest contingut ja doblat en català van ser lentes i poc fructíferes. Tot i això, és Amazon qui té més contingut en català de les dues, encara que amb errors tècnics i subtítols automàtics que ofereixen molt poca qualitat a l'espectador.
D'altra banda, la catalana Filmin, la plataforma amb més contingut en la nostra llengua de tot el mercat -un 19% del seu servei- es mostra oberta a debatre sobre la situació de la nova legislació espanyola "però més endavant". Els serveis de continguts en streaming són interpel·lats directament en la futura llei audiovisual, ja que fins ara quedaven fora d'una legislació que no les contemplava, bàsicament perquè no existien. Ara, però, s'ha de fer la transposició de la normativa europea que les regula.
La Generalitat manté negociacions amb el govern espanyol
El Govern ja treballa de manera activa -i també discreta- des de fa setmanes per garantir el posicionament del català, però la publicació a El Periódico del text de l'avantprojecte de llei audiovisual espanyola ha accelerat el debat malgrat que finalment no es va dur al consell de ministres del dimarts a l'espera de reforçar el consens. Fonts coneixedores de les negociacions entre la Generalitat i la Moncloa expliquen a NacióDigital que el que es va filtrar -i que ignora el català mentre protegeix el castellà- és "un text antic" i les converses actuals "són positives". Afirmen que gràcies a la trobada prèvia de la taula de diàleg entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès es van reactivar aquestes negociacions, que ja havien estat damunt la taula a la comissió bilateral de principis d'agost. ERC, soci de referència del PSOE en la negociació dels pressupostos, ha assenyalat la llei de l'Audiovisual com una de les seves prioritats al Congrés.
Des de l'executiu defensen la feina de fons feta en les últimes setmanes -tant des del departament de Presidència de Laura Vilagrà com des del departament de Cultura de Natàlia Garriga- i les dues línies vermelles que van exposar (i, afirmen, no pensen modificar) perquè s'incloguessin a la nova normativa: unes quotes clares pel català a les plataformes, dins de la nova directriu europea; i la protecció del mercat audiovisual català.
Per contra, aquest mateix dijous, Junts ha presentat una proposició de llei perquè la cambra catalana aprovi de manera "urgent" una nova normativa de l'audiovisual a Catalunya. Des de l'executiu català afirmen que "no és més que una gesticulació", ja que la reforma de la llei audiovisual de 2005 està prevista al Pla de Govern que es va presentar dimarts i que on es juga la partida de veritat és la regulació estatal. Junts, per tant, s'avança anant per lliure en una qüestió que ja estava sobre la taula de l'executiu que dirigeix Pere Aragonès. ERC fa notar que aquest és un tema que en deu anys al capdavant de les conselleries de la Presidència i Cultura no havia preocupat a CDC-PDECat primer i a Junts després. La normativa sobre l'audiovisual català no ha patit cap reforma des de la seva aprovació el 2005.
La Generalitat confia poder tenir sobre les mans una memòria d'avantprojecte de llei catalana pels vols de l'octubre o el novembre. En paral·lel, expliquen les fonts a aquest diari, seguiran treballant en les negociacions amb l'estat espanyol per a la nova llei estatal que inclourà les directrius europees. La idea és compassar els dos textos per evitar contradiccions i acabar amb recursos al Tribunal Constitucional.
Dilluns mateix, fonts de la Generalitat afirmaven a aquest diari que insistiran al govern espanyol perquè les demandes sobre la protecció de la llengua catalana s'incloguin a l'avantprojecte de llei. El text del ministeri que dirigeix Calviño demana una contribució del 5% a les plataformes per a les produccions fetes a l'estat espanyol.
"El català a l'audiovisual és prioritari per aquest Govern", explicaven des de l'executiu, a la vegada que afirmaven que s'està negociant perquè "el respecte pel plurilingüisme sigui alguna cosa més que un enunciat". Les mateixes fonts de l'executiu català destaquen, també avui, una "feina conjunta dels partits implicats" per poder fer canvis a la llei.
Netflix i Amazon Prime Video, els serveis líders a tot el planeta i també al territori català, es mantenen al marge d'una polèmica lingüística que fa anys que arrosseguen, sense entrar en matèria. NacióDigital ha pogut parlar amb elles i les dues plataformes es mantenen completament al marge d'opinar sobre l'avantprojecte de llei o sobre la manca de presència del català als seus espais. Netflix s'inhibeix de la polèmica, assenyalant que "és un avantprojecte de llei i és molt prematur per fer valoracions". Des d'Amazon, en la mateixa línia. "No hi ha cap comentari al respecte", afirmen malgrat que la regulació que s'acordi afectarà el seu catàleg.
Totes dues han estat objecte de crítica i polèmica en oferir a les seves plataformes -que donen servei a centenars de milers de persones a Catalunya- pel·lícules i sèries que tenen disponible un doblatge i/o una subtitulació en llengua catalana, però que no estan inclosos a les plataformes. En l'anterior Govern, les negociacions amb les dues multinacionals per incloure tot aquest contingut ja doblat en català van ser lentes i poc fructíferes. Tot i això, és Amazon qui té més contingut en català de les dues, encara que amb errors tècnics i subtítols automàtics que ofereixen molt poca qualitat a l'espectador.
D'altra banda, la catalana Filmin, la plataforma amb més contingut en la nostra llengua de tot el mercat -un 19% del seu servei- es mostra oberta a debatre sobre la situació de la nova legislació espanyola "però més endavant". Els serveis de continguts en streaming són interpel·lats directament en la futura llei audiovisual, ja que fins ara quedaven fora d'una legislació que no les contemplava, bàsicament perquè no existien. Ara, però, s'ha de fer la transposició de la normativa europea que les regula.
La Generalitat manté negociacions amb el govern espanyol
El Govern ja treballa de manera activa -i també discreta- des de fa setmanes per garantir el posicionament del català, però la publicació a El Periódico del text de l'avantprojecte de llei audiovisual espanyola ha accelerat el debat malgrat que finalment no es va dur al consell de ministres del dimarts a l'espera de reforçar el consens. Fonts coneixedores de les negociacions entre la Generalitat i la Moncloa expliquen a NacióDigital que el que es va filtrar -i que ignora el català mentre protegeix el castellà- és "un text antic" i les converses actuals "són positives". Afirmen que gràcies a la trobada prèvia de la taula de diàleg entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès es van reactivar aquestes negociacions, que ja havien estat damunt la taula a la comissió bilateral de principis d'agost. ERC, soci de referència del PSOE en la negociació dels pressupostos, ha assenyalat la llei de l'Audiovisual com una de les seves prioritats al Congrés.
Des de l'executiu defensen la feina de fons feta en les últimes setmanes -tant des del departament de Presidència de Laura Vilagrà com des del departament de Cultura de Natàlia Garriga- i les dues línies vermelles que van exposar (i, afirmen, no pensen modificar) perquè s'incloguessin a la nova normativa: unes quotes clares pel català a les plataformes, dins de la nova directriu europea; i la protecció del mercat audiovisual català.
Per contra, aquest mateix dijous, Junts ha presentat una proposició de llei perquè la cambra catalana aprovi de manera "urgent" una nova normativa de l'audiovisual a Catalunya. Des de l'executiu català afirmen que "no és més que una gesticulació", ja que la reforma de la llei audiovisual de 2005 està prevista al Pla de Govern que es va presentar dimarts i que on es juga la partida de veritat és la regulació estatal. Junts, per tant, s'avança anant per lliure en una qüestió que ja estava sobre la taula de l'executiu que dirigeix Pere Aragonès. ERC fa notar que aquest és un tema que en deu anys al capdavant de les conselleries de la Presidència i Cultura no havia preocupat a CDC-PDECat primer i a Junts després. La normativa sobre l'audiovisual català no ha patit cap reforma des de la seva aprovació el 2005.
La Generalitat confia poder tenir sobre les mans una memòria d'avantprojecte de llei catalana pels vols de l'octubre o el novembre. En paral·lel, expliquen les fonts a aquest diari, seguiran treballant en les negociacions amb l'estat espanyol per a la nova llei estatal que inclourà les directrius europees. La idea és compassar els dos textos per evitar contradiccions i acabar amb recursos al Tribunal Constitucional.
Dilluns mateix, fonts de la Generalitat afirmaven a aquest diari que insistiran al govern espanyol perquè les demandes sobre la protecció de la llengua catalana s'incloguin a l'avantprojecte de llei. El text del ministeri que dirigeix Calviño demana una contribució del 5% a les plataformes per a les produccions fetes a l'estat espanyol.
"El català a l'audiovisual és prioritari per aquest Govern", explicaven des de l'executiu, a la vegada que afirmaven que s'està negociant perquè "el respecte pel plurilingüisme sigui alguna cosa més que un enunciat". Les mateixes fonts de l'executiu català destaquen, també avui, una "feina conjunta dels partits implicats" per poder fer canvis a la llei.