Una imatge de la representació de Nabucco a Peralada. Foto: Toti Ferrer

El passat cap de setmana, el tradicional festival empordanès de Peralada celebrava el seu primer quart de segle amb una vetllada inaugural que, com era d’esperar, va congregar a la flor i la nata de la societat civil i política catalana, encapçalada per l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, i pels expresidents Jordi Pujol i José Montilla. L’excusa musical no era per a menys: un celebèrrim Nabucco verdià que, tot i en versió de concert, aglutinava alguns dels seus intèrprets recents més llegendaris.

Al capdavant de tots, seixanta anys després del seu debut professional al Teatre Verdi de Pàdua, l’octogenari Nello Santi va tornar a dirigir de memòria la popular obra de Giuseppe Verdi a les terres catalanes (l’anterior vegada havia estat al Liceu, la temporada 2005-2006, en una memorable versió concertant protagonitzada per alguns dels noms habituals de Peralada: Leo Nucci, Aquiles Machado i, la mateixa, Maria Guleghina). Tot i que aquest acte inaugural va sonar més aviat a concert de “bolo” que no pas a una producció pròpiament dita, el veterà mestre italià va saber extreure un bon rendiment de l’orquestra i el cor del teatre de les rambles, reforçats també en aquesta ocasió per la Polifònica de Puig-reig, tot imprimint detalls de notable qualitat i concertant el conjunt d’una forma més que lloable.

Entre els intèrprets solistes, el també veterà Joan Pons fou l’encarregat de defensar el rol titular de Nabucco, un paper d’envergadura que, malgrat estar ja al límit de les seves possibilitats, el baríton menorquí va defensar per enèsima vegada amb grans dosis de dignitat i magisteri. Al seu costat, va brillar amb llum pròpia l’esplèndida soprano Maria Guleghina en el tremend rol d’Abigaille. Un paper que va destrossar la veu de la seva primera intèrpret i futura esposa de Verdi, Giuseppina Strepponi, i que la Guleghina ha convertit en una de les màximes especialitats per al lluïment de la seva privilegiada i exuberant veu de soprano dramàtica de coloratura. Va completar el trio estel·lar,   l’extraordinari baix italià Ferruccio Furlanetto, qui va  resoldre amb gran autoritat canora el no menys compromès paper del gran sacerdot Zaccaria. La jove parella d’enamorats, Fenena i Ismaele, van ser interpretats amb gran encert per la mezzo Serena Pasqualini i el tenor romanès Teodor  Ilincai, respectivament. En els papers secundaris, van cloure el repartiment molt dignament Ievgen Orlov (Gran sacerdot del Baal), Maribel Ortega (Anna) i Vicenç Esteve (Abdallo).

El públic, que atapeïa l’auditori dels jardins del Castell de Peralada, va deixar sentir la seva satisfacció durant la funció, aplaudint intensament les diverses intervencions dels solistes, i molt especialment al final del concert, amb una unànime ovació al conjunt dels intèrprets. Al programa de mà s’hi va trobar a faltar una mínima sinopsi argumental,  ja que, al no haver-hi tampoc subtitulats, de ben segur, a més d’una de les elegants parelles que omplien el pati de butaques, els hi hagués permès seguir millor el fil dramàtic de la història bíblica. La falta, però, va ser compensada al final amb l’entrega d’una rosa al públic femení, que no efeminat, assistent a la vetllada.

L’endemà, el diumenge dia 17, l’acte inaugural es va veure complementat amb la participació d’una de les veus més il·lustres i habituals del certamen: la de la soprano Montserrat Caballé. Precisament fou ella, juntament amb el seu germà i agent artístic, Carlos Caballé, una de les principals impulsores de la fundació i la internacionalització  d’aquest festival estiuenc. Per aquest motiu, tot i trobar-se en ple crepuscle de la seva carrera, va voler oferir una doble vetllada: a la tarda, un recital testimonial a l’Església del Carme, que va congregar un grapat d’entusiastes incondicionals; i al vespre, a l’Auditori dels jardins, un concert on va compartir escenari amb el popular cantant italià Al Bano.

La programació d’aquesta vint-i-cinquena edició del Festival Castell de Peralada s’allargarà fins al 15 d’agost, alternant la presencia d’intèrprets i produccions del món de la lírica i la música clàssica, espectacles i primeres figures del món de la dansa, així com també destacats músics i intèrprets de l’àmbit de la cançó i la música lleugera. Tot plegat, embolcallat d’un entorn exquisidament immillorable.