Una de cada vuit situacions discriminatòries a Barcelona estan motivades perquè la víctima parla en català i han augmentat un 38,9% el 2023, segons les dades del darrer informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona. En aquest sentit, parlar català (125 denúncies de 865) és el quart motiu de discriminació a la capital catalana per darrere del racisme i la xenofòbia (230), qüestions de salut com el VIH i els trastorns de salut mental (217) i LGTB-fòbia (205).
És l'empresa privada qui protagonitza gran part dels casos de discriminació lingüística (80, un 37,9% més que l'any anterior), sobretot en l'atenció en la restauració, comerços i entitats bancàries. D'altra banda, el sector de la salut acumula també 40 casos denunciats, i els seus funcionaris comparteixen protagonisme amb els dels cossos de seguretat locals.
És precisament el sector de la sanitat el que més preocupa a l'Observatori, així com a la Plataforma per la Llengua. La seva vicepresidenta, Mireia Plana, explica al 324 que es donen casos de discriminació dual en què persones amb Alzheimer o altres demències veuen en risc la seva estabilitat i salut perquè no troben qui els atengui en català. "Això els desequilibra i els altera", denuncia.
D'altra banda, segons l'Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència 2022-2023 (ECAMB), que es fan amb unes altres dades de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), gairebé la meitat de les discriminacions per raó de llengua es van concretar en un tracte diferenciat (49,5 %), mentre que en un 6,6 % dels casos es van traduir en insults i amenaces; un 6,0 % en l'impediment d'un servei o la denegació d'un accés, i un 5,2 % en una difamació o una humiliació pública.