Josep Bordes (Ulldecona, 1978) és el cantant i cara visible de Pepet i Marieta, el grup de les Terres de l'Ebre que en els darrers tems ha aconseguit molt de ressò amb dues cançons, 'La via', dedicada la Via Catalana de l'any 2013, i 'Uoioio', la cançó de l'estiu del 2014 a TV3. Ara bé, al seva actuació a l'acte de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) el passat 24 d'abril el va posar en el punt de mira de Ciutadans, quan va finalitzar la seva actuació cridant al públic 'visca la terra lliure', un crit que Carina Mejías, en aquell moment cap de llista de C's a l'Ajuntament de Barcelona, va denunciar com a crits en favor del desaparegut grup terrorista Terra Lliure, un fet del qual el cantant es desvincula tot assegurant que en aquell moment la política el va utilitzar «per als seus fins electorals».

[vimeo]125974282[/vimeo]

Polèmica al marge, Pepet i Marieta presenta ara el disc 'La sal de la vida', un treball que arriba en el moment més dolç de la formació i que inclou tot tipus de cançons, des de les reivindicatives a les romàntiques, això si, «plenes de bon rotllo».

-Va cridar 'visca la terra lliure' en un acte de l'ANC que, segons Ciutadans eren mostres de suport a grups terroristes.

-Allò és una cantarella que s'ha convertit en un crit llibertari. En cap moment vaig pensar a fer referència a una organització terrorista que fa més de vint anys que no existeix i que jo era tant menut que ni recordo què era. Jo ho vaig dir en aquell moment mogut per l'emoció i clar, després la candidata de Ciutadans ho va agafar al peu de la lletra i va atiar el foc. Jo crec que aleshores vaig fer el què havia de fer, amagar-me una mica i no dir res perquè en definitiva m'acusava d'una cosa que no era ni conscient d'haver fet, no era per on jo volia anar. 

-Que li diria a Carina Mejías?

-Que va ser molt espavilada d'agafar les meves paraules al peu de la lletra a favor dels seus propòsits electorals.

-En tot cas, va bé que parlin d'un encara que sigui malament?

-Home, sempre va millor que parlin bé de tu, però segons qui parla malament de tu, tampoc és tan greu.

-Tot va arribar amb la interpretació de 'La via', una cançó que us ha popularitzat.

-Sí, ens va donar molta visibilitat però va ser tot una mica casualitat. Un dia a Catalunya Ràdio amb Rita Marzoa vaig presentar 'La mani', una cançó que vaig fer sobre la manifestació del 2012. Ella em va comentar que s'estava organitzar una cadena humana, i com a la lletra s'incloïa la frase 'Qui vulgui jugar que s'agafi de la mà', que és una frase que cantàvem al pati de l'escola i em va dir d'enviar-la a l'ANC. Al cap d'uns dies, al festival Músiques Invisibles de Molins de Rei vaig ensenyar-li la cançó a l'Ignasi Termes. Els va agradar, però la trobaven poc enèrgica, i per això vaig fer un arranjament més enèrgic, i amb el videoclip de seguida vam guanyar visibilitat. De fet, no se si la cançó de l'estiu va venir a partir d'aquí.

-'Uoioio', la cançó de l'estiu de TV3, també va anar força bé, oi?

-Era un tema que ja tocàvem des del 2013 en els directes, i va arribar a la gent de TV3 i ens ho vam proposar, encara que jo crec que té a veure que al cap creatiu li agradava L'Etern Retorn, un grup de pop que vaig muntar en paral·lel a Pepet i Marieta, però que no va tenir gens d'èxit. I també és veritat que la cançó tenia deu segons que enganxaven molt, sinó no hauria funcionat.

-Que ha significat per a vosaltres fer la cançó de l'estiu? De fet la recupereu al disc.

-Sí, perquè no estava publicada, tot i que la fem una mica diferent, amb col·laboracions de músics de Bongo Botrako, La Pegatina i Pirats Sound Sistema. Per nosaltres ha suposat un plus de popularitat, de cop et coneix un ventall que va més enllà de l'especialista en música i de la gent de les Terres de l'Ebre. Ara a Barcelona la gent també sap qui som, i això ens obre portes més grans.

-L'anterior disc era del 2013. Feu aquest disc per aprofitar la tirada del 'Uoioio'?

-Quinze segons després de saber que faríem la cançó del disc, ja vam veure que havíem de fer un disc. El voldríem haver tret a l'octubre passat, però va ser impossible per la feina que se'ns va girar. També va néixer la meva xiqueta, que va arribar amb un sac de cançons sota el braç. Ha estat un moment molt creatiu, hem tingut una eclosió creativa, ens hem vist recompensats de deu anys picant pedra i hem volgut fer el disc sense anar de pressa i corrents. 'La sal de la vida' és un disc molt vitalista i optimista, reflex d'aquest moment, parlo en primera persona però és un sentiment col·lectiu.

-En tot cas vostè és el 'frontman' del grup.

-Sí. Però hem viscut un moment molt dolç com a banda i això perdura, perquè ens veiem recompensats de la feina anterior.

-Quina és la temàtica del disc?

-Hi ha de tot. Parlem de l'educació pública a 'L'educació no es toca', perquè la majoria som mestres i jo dono classes d'anglès en un institut de Trinitat Vella, a Barcelona, i tinc clar que per als meus alumnes l'escola pública és una de les poques oportunitats que tenen de prosperar a la vida és l'escola pública. A 'Khadija' parlo d'una noia que els seus pares la volen casar amb un home i ella no vol, i també hi ha una cançó d'amor, 'L'amor és un amic'. I també explico històries i tot amb molt bon rotllo.

-Què en diuen els seus alumnes?

-Estan encantats. Jo em prenc les classes com un escenari i és molt important que un professor doni continguts, però el que és difícil és motivar i captar l'atenció, i això ho fas dalt d'un escenari i també ho pots fer a l'aula.

-Pepet i Marieta està en el seu millor moment?

-Des del punt de vista de visibilitat i transcendència, sí. Però la màgia del principi era molt guai, hi havia molta il·lusió, amb molts moments màgics i autèntics, perquè no esperàvem absolutament res. M'agradava sortir a l'escenari amb 24 anys sense tenir ni idea, només per divertir-me. Pot semblar que el moment de màxim èxit ha de ser el millor i no, perquè hi ha moments molt bons sempre.