Pere Lluís Font ha rebut aquest dilluns el 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural, en un acte solemne celebrat al Palau de la Música catalana sota la presidència del president Salvador Illa. Ho ha fet amb una defensa aferrissada de la nació i la llengua, tot al·ludint a l'actitud de "servitud voluntària" i "autoodi" d'una part dels catalans. Ha reclamat el "màxim suport" al Pacte Nacional per la Llengua i ha afirmat que només demana un nivell mitjanament exigible en els qui solen escriure, advertint contra la "davallada" en l'ús social del català. 

S'ha interrogat si "hi ha individus perfectament bilingües, però dubto molt que hi hagi pobles que ho siguin". "Penso que som monolingües", ha dit, per negar que fos fonamentalista en temes de llengua: "Ens convé ser poliglots. Qui només coneix la seva llengua no coneix ni la seva", ha dit amb un bri d'ironia que l'ha acompanyat en tota la seva intervenció.  

El nou Premi d'Honor s'ha esplaiat també en el camp de la filosofia, assenyalant que el pensament filosòfic és diferent del científic i ha de ser compatible amb l'experiència i ser capaç d'il·luminar la realitat. La filosofia ha de ser capaç de fer preguntes sense apriorismes, saber argumentar respostes, al·ludint que massa sovint la filosofia es mostra massa acomplexada davant la ciència.

El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha assenyalat que un guardó com aquest i un premiat com ell “apunta al país que volem” i ha destacat que Font és el primer pensador dedicat a la història de la filosofia. En un itinerari vital abocat “a explicar els altres i, com a bon professor, ha estat un mitjancer”. Ha afirmat que Font ha propiciat el contacte, com deia George Steiner, amb allò excel·lent. “No hi ha cultura sense tranmissió”, ha dit, recordant la seva feina per posar a l’abast dels alumnes les millors obres del pensament en llengua pròpia. 

Antich ha fet una defensa encesa de la presència de la filosofia en els plans d'estudis, un estri al servei del pensament crític, rememorant l'advertiment del filòsof Edmund Husserl contra el context del nazisme triomfant en una conferència del 1935. "Avui és més necessari que mai recordar la veu de la filosofia per evitar l'avenç de la barbàrie". "En el fons del filosofar s'alça la llibertat", ha exclamat.

L’acte de lliurament del guardó ha estat una posada en escena molt polifònica, sota la direcció artística de Rosa Renom, amb David Jou i Jaume Casals de glossadors i Carme Sansa i Eduard Muntada com a intèrprets i l’actuació musical de Marina Rossell i Xavi Lloses. Ha estat un acte multidisciplinar, tant com l’obra i la vida de Pere Lluís Font, teòleg, filòsof, traductor i professor.  

Han estat les veus de Carme Sansa i Eduard Muntada les que han expressat algunes de les “dèries” personals de Font, com l’aposta per una llengua dignificada, fins al punt de mostrar-se molt crític amb el professorat indiferent a preservar-la i arribar a demanar en algun moment als seus alumnes: “Deixeu-vos de filosofar i apreneu a llegir i escriure bé”. Com també la necessitat de preservar una cultura general compartida, un “luxe necessari” en aquests moments. També la lectura: “Som fonamentalment el que hem llegit. Les lectures ens configuren i per això és tan important saber-les triar. La meva biblioteca és la meva pàtria”. 

S’hi ha escoltat un bocí de l’Stella Splendens, el cant medieval recollit al  llibre vermell de Montserrat, l’Assaig de càntic en el temple d’Espriu, el Càntic espiritual de San Juan de la Cruz -que Font va traduir-, els versos de Vinyoli (Ara mateix) i el País petit de Llach. Marina Rosell ha cantat el Cant Espiritual de Joan Maragall, un moment molt vibrant de l’acte que ha desfermat els aplaudiments del públic. 

“No és el feble qui s’ha d’aguantar”

Lectures prosaiques i poemes cantats que han estat com un viatge per tota la creació intel·lectual de Pere Lluís Font, per qui el cristianisme, tan consubstancial en la seva vida i en la seva mirada sobre el món, sempre ha d’anar de la mà de la modernitat. La filosofia i Catalunya i la seva llengua són altres eixos del seu pensament, que l’han fet defensor del dret d’autodeterminació: “Si som una nació és perquè tenim una llengua pròpia”. Font sempre ha defensat la necessitat de ser reivindicatiu: “No és el feble qui s’ha d’aguantar. Ser més feble no et fa tenir menys drets”.   

Al Palau de la Música s’hi han aplegat els expresidents Jordi Pujol, Artur Mas i Pere Aragonès, el president del Parlament, Josep Rull, el líder d’ERC Oriol Junqueras, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, diversos membres del Govern i el copríncep emèrit d’Andorra, Joan-Enric Vives.