El consistori de Perpinyà ha aprovat per unanimitat la carta municipal per a la llengua catalana, que reconeix el català com a llengua cooficial de la ciutat, juntament amb el francès. La carta, que s'empara en diversos textos internacionals i en la Constitució francesa vol garantir la pervivència i la transmissió de la llengua catalana en el territori nord-català. A més, el president de la federació de Convergència Democràtica de Catalunya de la Catalunya del Nord i regidor a l'Ajuntament de Perpinyà, Jordi Vera, ha explicat és important que el català tingui presència en els diversos camps de la vida pública i també social del municipi. Segons ha destacat, hi ha un 'gran consens social' perquè el català tingui un pes important en la societat

A més, Vera també reclama que en l'ensenyament públic del territori nord-català hi hagi la possibilitat d'ensenyar en català, des de l'escola bressol fins a la universitat.

Però aquesta carta municipal per a la llengua catalana vol anar més enllà, i vol que aquest fet es faci 'efectiu' i no quedi en simples paraules. Per això, Vera ha explicat que reclamen a les institucions crear un organisme regional que reguli la Catalunya del Nord.

El primer consistori en reclamar la oficialitat del català

Perpinyà s'ha convertit en el primer ajuntament de la Catalunya del Nord que ha reclamat que el català sigui la llengua cooficial del territori, juntament amb el francès.
Tots els grups que conformen el consistori, des del grup majoritari la UMP i els diversos grups de la oposició, com Nova Unió o fins i tot el partit comunista, han votat a favor de la carta. Vera ha destacat la importància d'aquesta 'unanimitat' ja que com explica, fins fa poc sempre hi havia hagut 'reticències' a aquest tipus de propostes i ara s'ha arriba a un 'consens global'.

Segons el president de la federació de CDC a la Catalunya del Nord, un dels elements que ha fet que això sigui possible, és l'aspecte de la geopolítica, del corredor de la Mediterrània. Segons explica Vera, 'tothom ha pres consciència' que Perpinyà és una àrea 'reprimida' de França i que és important integrar-se en aquest espai català-valencià-balear.

229 municipis

El pròxim pas que des de l'Ajuntament de Perpinyà vol que es dugui a terme s que la carta sigui votada, aprovada i ratificada a tots els 229 municipis que conformen el territori de la Catalunya del Nord. Després d'aquest pas, segons explica Vera, les institucions haurien de crear entitats que es cuidessin del desenvolupament de la llengua catalana, des de l'ensenyament fins a les administracions i les pròpies institucions,

D'aquesta manera, explica Vera, s'arribarà a l'objectiu que és que la Catalunya del Nord tingui el català com a llengua cooficial, ja que segons diu 'és la llengua del nostre territori'. A més, aquesta oficialització del català permetrà, segons Vera, que els ciutadans de la Catalunya del Nord puguin entendre's en català amb els ciutadans de Catalunya i tenir una relació 'més estreta' a nivell social i també comercial. D'aquesta manera les relacions en català que hi havia ara fa més de quaranta anys entre els dos territoris es recuperaran.