La Comissió per la Dignitat ha presentat a Barcelona el projecte de restauració de l'estàtua en honor a Pi i Margall, erigida durant la Segona República a la cruïlla entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia. El monument amaga una història molt complexa i va patir modificacions durant el règim franquista, tal com s'ha detallat en la roda de premsa celebrada aquest matí.

Concretament, se li va retirar l'escultura de bronze dedicada a la República -ubicada ara a la plaça Llucmajor de Nou Barris- i el medalló amb l'efígie de Pi i Margall juntament amb la dedicatòria de Barcelona al polític republicà català ("De Barcelona a Pi i Margall"). Ara, l'entitat proposa recuperar l'escultura per situar-la a la part superior de la columna i posar a la llosa frontal de la base el medalló amb l'efígie.

Cristina Álvarez, l'arquitecta que lidera el projecte i encarregada de recuperar la documentació, ha subratllat que, per recuperar el monument original també caldria "treure la punxa i els darrers dos blocs de l’obelisc", detalls que les autoritats franquistes van afegir quan van enretirar l’estàtua. Segons l’arquitecta -especialitzada en projectes de rehabilitació-, d’aquesta manera l’obelisc recuperaria "una proporció adequada a la zona i als edificis que l’envolten". Segons la Comissió de la Dignitat, el nou govern municipal de Barcelona vol restaurar el monument en el termini d'un any i l'entitat ja els ha presentat la proposta.

Un monument d'història molt complexa

  La primera pedra del monument a Pi i Margall fou col·locada l'any 1917 i el procés es va interrompre per la dictadura del general Primo de Rivera. Durant la Segona República és va reprendre el projecte i l'any 31 es va situar a la plaça d'Oros, però els posteriors fets d'Octubre i el "bienni negre" van provocar que fins a 1936 no es pogués finalitzar.

El 1939, les autoritats franquistes van treure els símbols republicans i van col·locar un monument a la victòria dels colpistes. L'estàtua de Pi i Margall va restar en un magatzem al carrer Wellington i, un cop acabada l'època franquista, va ser col·locada a la plaça Llucmajor, situada a Nou Barris.

Pi i Margall va ser un dels impulsors de la proclamació de la Primera República espanyola (1873) i en va ser el segon president del govern, l'any 1873, tot i que el seu mandat només va durar trenta-vuit dies. Fill d'una família obrera, es va vincular al Partit Demòcrata els anys quaranta i va participar en la Revolució de 1854. El triomf de la Revolució de 1868 li va permetre tornar i ser triat diputat en les Corts constituents. Es va erigir com un dels grans líders del republicanisme, en un vessant federalista i proper al socialisme.